Som Natura

El bosc, més que un club

“El bosc, més que un club” és un llibre que es va editar fa 25 anys com un encàrrec del Centre de la Propietat Forestal. Igual que els altres materials encarregats per promoure l’ordenació i la gestió dels boscos de titularitat privada, el vam realitzar a Lavola. L’objectiu de tots aquells elements va ser promoure una cultura del bosc basada en els seus valors ambientals, socials i econòmics. El…


Protegir els boscos per evitar noves malalties

I si hi hagués una forma d’evitar la propagació de noves malalties? I si trobéssim una manera de lluitar contra els danys causats per noves pandèmies? Segur que la medicina i la ciència sanitària n’aportaran més d’una. Però, cada cop més, tenim proves que també podem trobar solucions de la mà de l’ecologia, la biologia i la conservació del medi ambient. Aquest 2020 ha sigut un any marcat per la…


En la natura hi ha la preservació del món

El Dia del Medi Ambient vam destacar la frase “En la natura hi ha la preservació del món”, de l’escriptor i filòsof Henry David Thoreau. Una frase que mostra la importància que tenia la natura en la seva vida i obra i que es veu reflectida a “Walden”, el seu llibre més conegut. En ell, Thoreau resumeix les reflexions que va fer durant l’aïllament voluntari de dos anys en una cabanya al costat del…


La importància dels microbis

Els microbis, o microorganismes, són els organismes més abundants de la Terra. Estan formats per bacteris, arquees, protozous, algues i fongs, entre altres; tots ells de mida tan petita que es necessiten microscopis per visualitzar-los. En alguns casos també s’hi inclouen virus, tot i no considerar-se éssers vius pròpiament dits. A part de la seva mida, els microbis tenen un altre punt en comú:…


Els humans depenem de la natura

Actualment l’origen més acceptat de les cèl·lules eucariotes, les que tenen nucli, prové de la simbiosi de dues bactèries. És a dir, la relació entre dos organismes en la que ambdós en surten beneficiats. Un exemple conegut de simbiosi són els líquens, formats per un fong i una alga. Aquesta relació pot ser permanent, com els líquens o les cèl·lules eucariotes, o temporal. La teoria de l’origen…


Súper any per la natura i la biodiversitat

El 3 de març és el Dia Mundial de la Natura, el dia en què els impactes que causem a la biodiversitat i els ecosistemes alcen la veu amb més força. Però els danys que fem als espais naturals són diaris i s’han d’explicar contínuament. Per aquest motiu, el Programa per al Medi Ambient de les Nacions Unides ha declarat que el 2020 sigui el Súper any per la natura i la biodiversitat.  Actualment…


¿Els rius que volem o els rius que necessitem?

Els rius són un dels ecosistemes més importants que existeixen. Moltes espècies depenen d’ells, directa o indirectament. Els seus processos són vitals ja que aporten sediments i nutrients per altres ecosistemes. Inclús per a nosaltres tenen una importància molt elevada: aporten aigua dolça per a consum agrari, industrial i domèstic, o serveixen per al transport de persones i mercaderies. Els…


250 anys del naixement d’Alexander von Humboldt

Alexander von Humboldt va ser un naturalista pluridisciplinar que va viure entre els segles XVIII i XIX, i aquest any se celebren els 250 anys del seu naixement. Per aquest motiu s’estan realitzant exposicions i actes en honor seu a tot al planeta i és un bon moment per realçar la figura d’aquest gran personatge i conèixer millor la seva vida. En aquest sentit, es va publicar fa un parell d’any…


Una nova visió de Leonardo da Vinci

Poques persones al món poden ser recordades 500 anys després de la seva mort i Leonardo da Vinci és una d’elles. Visionari, inventor, científic, pintor, escultor... l’italià és un dels personatges més coneguts i que més ha aportat a la història de la humanitat en molts àmbits diferents. De fet, és considerat l’arquetip de persona del Renaixement, capaç d’abastar un enorme rang de coneixements i…


Preservar les vernedes al Mediterrani

Life Alnus és un projecte europeu que busca millorar l’evolució de les vernedes mediterrànies amb l’objectiu d’invertir la regressió i la degradació dels boscos de ribera, en general, i del vern, en particular. Les accions que es porten a terme se centren en tres zones concretes: les conques del Besòs, de l’Alt Ter i de l’Alt Segre, que inclouen un 45 % de la distribució regional de l’hàbitat del…