Móstoles vol implicar a la ciutadania a la neteja de la ciutat

La nova campanya per a millorar la neteja a Móstoles busca la implicació i la coresponsabilitat de la ciutadania. Mitjançant la campanya “¿Lo hacemos?”, l’Ajuntament vol la seva col·laboració per aconseguir un municipi més net, centrant-se en tres línies principals: llençar les escombraries al contenidor corresponent, recollir els excrements i netejar els orins dels gossos i posar les burilles al cendrer.

Aquesta campanya, que va començar al març, està formada per dues acciones diferents: l’enviament de material per a associacions de veïns, estancs i clíniques veterinàries, entre altres establiments, i la realització de teatres de carrer que comptin amb la participació dels assistents que passin per la zona.

En el cas de l’enviament de material, l’objectiu és que els establiments puguin influir en els seus usuaris i clients. Per aquest motiu han rebut cartells i fulletons per a que aquests coneguin la campanya. A més, els estancs han rebut cendrers portàtils per a que la persones fumadores no llencin les burilles al terra i les clíniques veterinàries i altres botigues relacionades amb les mascotes han rebut ampolles per reomplir d’aigua perquè els propietaris de gossos netegin els orins dels seus animals.

El lema busca cridar l’atenció de la ciutadania i la seva complicitat

Per al disseny i la producció d’aquesta campanya, l’Ajuntament de Móstoles ha comptat amb la col·laboració de l’equip de comunicació i disseny. Entre les diferents tasques realitzades hi ha la conceptualització de la campanya i la creació del lema, a través del qual s’ha buscat la complicitat de la ciutadania per a afavorir la seva implicació i cridar l’atenció.

A més, també s’ha realitzat el disseny del lema i la imatge gràfica de la campanya, així com dels materials que s’han produït: mupis, cartells, fulletons, urnes cendrers, cendres portàtils i ampolles per a reomplir. La imatge de la campanya s’ha adaptat a cada línia principal, amb l’objectiu que el missatge sigui més clar i cridaner.

Gràcies a aquesta campanya, l’Ajuntament espera aconseguir que Móstoles sigui una ciutat més amable i saludable per als habitants del municipi.


Ecoindústria impulsa l’economia circular al Delta del Llobregat

El projecte Ecoindústria vol aconseguir un model sostenible al Delta del Llobregat a nivell ambiental, econòmic i social a través de l’impuls de l’economia circular. Està organitzat pels ajuntaments de El Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans, i compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

El projecte persegueix dos objectius principals: definir i implementar al territori un nou model de desenvolupament econòmic local basat en la circularitat i disposar d’exemples emblemàtics al territori que puguin representar la importància de la implementació d’estratègies i accions vinculades a l’economia circular.

Ecoindústria ha celebrat dues edicions i, per a la tercera, ha comptat com a novetat amb la participació de centres tecnològics i de coneixement, per tal d’afavorir la transferència de la tecnologia i potenciar la projecció global de les empreses participants al projecte.

Les empreses participants han rebut un assessorament individualitzat per tal d’impulsar  la seva transició cap a la circularitat.

Per aconseguir els objectius marcats, l’equip d’Economia Circular ha col·laborat amb els ajuntaments realitzant diverses tasques. En concret ha impartit unes jornades pels tècnics municipals i ha ajudat en l’organització de les jornades Ecoindústria, dirigides a les empreses, ajuntaments i centres de coneixement.

També ha impartit, durant aquestes jornades, ponències i sessions dinàmiques i participatives amb les empreses per ajudar a detectar les seves necessitats, oportunitats i interessos en relació a l’economia circular. A més, han rebut un assessorament individualitzat que ha permès elaborar els Fulls de Ruta per iniciar la seva transició cap a la circularitat, en base a accions internes o bé a relacions de simbiosi industrial i oportunitats de col·laboració entre les empreses i els centres de coneixement.


Una inspiració als nostres inicis

Les inspiracions són necessàries quan un projecte es posa en marxa i Lavola, amb les primeres activitats d’educació ambiental als anys 80, no en som un excepció. En el nostre cas, vam beure del Field Studies Council (FSC), una organització benèfica independent d’educació ambiental que ofereix oportunitats a totes les persones d’explorar, descobrir i entendre el medi ambient.

Entre els diferents projectes que han portat o que porten a terme hi ha un programa escolar basat en realitzar accions per fer més resilients les comunitats locals i desenvolupar les competències que els estudiants necessitaran en un futur; cursos d’entrenament per a voluntaris que realitzen censos de biodiversitat; o suport perquè joves amb discapacitat visual puguin realitzar activitats ambientals a l’exterior.

Fundat a Shrewsbury (Anglaterra) l’any 1943, el mateix poble on va néixer Charles Darwin, podríem dir que 35 anys després hem tancat un cercle: vam començar inspirant-nos en els anglesos i hem tornat a aquest país amb la fusió amb Anthesis.


Ferrer realitza una sessió d’ecodisseny per millorar la seva sostenibilitat

El grup farmacèutic Ferrer ha realitzat una nova campanya interna a favor del medi ambient en el marc de l’estratègia de sostenibilitat que desenvolupa des del 2015. Amb l’objectiu de potenciar la sensibilització dels treballadors i treballadores i ser una empresa més responsable a nivell ambiental, ha proposat una sèrie d’activitats durant un any basades en la vivència d’experiències.

Cuina sostenible, vacances responsables, eficiència energètica i reducció de les impressions i de l’ús de plàstics són alguns dels temes que s’han tractat. L’última experiència han estat una sèrie de tallers d’ecodisseny on s’ha qüestionat com incorporar criteris ambientals en el disseny de materials promocionals: estands per a fires, expositors farmàcies, impressions, gadgets, etc.

Per tal de treballar l’ecodisseny, Xavi Benito, de l'equip d'Educació especialitzat en la dinamització de sessions participatives i de cocreació, va realitzar un taller amb la metodologia Meetfulness. Aquesta metodologia pròpia està formada per un conjunt d’habilitats, tècniques i instruments que afavoreixen l’expressió de les idees de tots els participants.

Cocreació per millorar un producte

La sessió es va estructurar en quatre fases. La primera va ser una introducció on es va explicar l’objectiu de  la  metodologia i el motiu principal de la sessió, mentre que a la segona fase es van donar els continguts de sostenibilitat sobre els materials promocionals.

A la tercera fase, es va separar als assistents en quatre grups, cada un dels quals va treballar un objecte diferent. Els membres de cada grup van haver d’entendre les necessitats de cada objecte, definir-lo seguint criteris de sostenibilitat i dissenyar un prototip.

Finalment es van presentar els prototips de cada grup i van explicar com havia millorat i quins sistemes hauria de modificar o incorporar l’empresa per poder fer el nou producte.

Amb la realització de la sessió, es va mostrar la importància de l’ecodisseny als membres de Ferrer, de manera que veiessin la necessitat d’aplicar criteris ambientals en el disseny dels seus productes per tal de fer un pas més cap a la sostenibilitat de l’empresa.


L'educació per al desenvolupament sostenible, més enllà de l'ODS 4

L’educació és una de les eines de gestió més importants que té la societat, tan a nivell ambiental, com a nivell social. Per aquest motiu s’ha de considerar com un dels pilars en la consecució de l’Agenda 2030, el pla d’acció de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per al desenvolupament sostenible.

L’Agenda 2030 està formada pels Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), que són un conjunt de propòsits que van subscriure els líders mundials l’any 2015. Aquests objectius estan constituïts per unes metes a complir durant 15 anys, fins al 2030.

En total n’hi ha 17, que toquen temes diversos i que, per aconseguir que es compleixin, es necessita la participació de tots els agents de la societat: governs, sector privat, societat civil i ciutadania.

L’educació en els diferents ODS

L’educació hi té un paper important perquè l’ODS número 4 està dedicat per complet a aquest tema. Això implica que s’ha plantejat l’educació de qualitat com un objectiu a assolir a nivell global i té un conjunt de metes que s’han d’anar complint. De fet, en els últims anys s’han publicat diversos documents per part de l’UNESCO on es mostra la importància de l’educació:

  • la Declaració d’Incheon Educació 2030, redactada l’any 2015, és una eina de referència que recull les prioritats globals sobre educació per als pròxims 15 anys.

  • Repensar l’educació, redactat l’any 2015, on es replanteja el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge.

Però l’ODS 4 no és l’únic que té en compte aquest àmbit, ja que la majoria parlen de l’educació, sigui de forma directa, inclosa en alguna de les metes, o de forma implícita. I l’informe Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible: Objectius d’aprenentatge, mostra com es poden aplicar tots els ODS al currículum escolar, tenint en compte les competències que es treballen.

El fet que l’educació estigui present en diversos ODS significa que és un àmbit molt important per al desenvolupament sostenible i per aconseguir complir els objectius marcats. Com s’ha dit al principi, és una de les eines de gestió més importants que té la societat i això ho corrobora. Per mitjà de l’educació podem formar a la ciutadania, desenvolupar l’esperit crític i donar pautes per cercar i contrastar informació. D’aquesta manera, es convertirà en el motor de canvi per aconseguir un futur positiu, més respectuós per a nosaltres i el planeta.

També significa que tots els agents mencionats han de  treballar l’educació per al desenvolupament sostenible encara que no duguin a terme accions relacionades amb l’ODS 4.

El paper del sector privat a l’educació

En el cas del sector privat, moltes de les actuacions que realitzen estan relacionades amb la disminució de les seves emissions, de forma que actuen principalment sobre l’ODS 13, Acció pel clima. Però també solen actuar sobre altres objectius, com l’ODS 3, Salut i benestar, amb bons hàbits pels treballadors, o l’ODS 12, Producció i consum responsables, a través del reciclatge i la gestió de residus, per posar dos exemples.

Algunes empreses, a més, també en treballen d’altres exclusius del seu àmbit d’actuació, com seria l’ODS 6, Aigua neta i sanejament, en el cas de les empreses de subministrament d’aigua.

Tal i com va dir la Marta Lacruz, directora de desenvolupament i responsable d’Educació, en una entrevista recent, l’educació ha de ser un bé comú i això implica que tothom tingui un paper actiu i compromès en favor seu, siguin governs, sector privat o agents socials.

Per aquest motiu, és necessari que el sector privat també tingui en compte l’educació en les accions que realitzen dins de les seves estratègies d’alineament amb l’Agenda 2030 i inverteixin en actuacions de sensibilització i conscienciació.

Podem trobar exemples com l’Obra Social la Caixa, a través del Cosmocaixa, o la Fundació Agbar, a través del Museu Agbar de les Aigües, les quals ofereixen serveis educatius als escolars sobre temes diversos relacionats amb els museus que gestionen.

També es poden relacionar les accions educatives a través de les sortides que fan els escolars a les empreses amb les diferents actuacions que duen a terme a nivell de responsabilitat social, reciclatge o sostenibilitat. D’aquesta manera, les empreses donarien a conèixer què fan per ser més sostenibles aprofitant que el públic escolar les visita.

Ara, no necessàriament les accions han d’anar a aquest públic, perquè si una empresa realitza tallers, xerrades o activitats per als seus empleats relacionats amb un ODS ja està contribuint en la seva estratègia pel desenvolupament sostenible.

En definitiva, l’educació és un àmbit on tots els agents de la societat tenen un paper important a jugar, de manera que hem de ser coresponsables. I el sector privat no se’n pot desentendre. Només amb la confluència de tothom serà possible la sostenibilitat.

 

Llistat dels objectius que tenen l’educació inclosa a les seves metes, sigui de forma explícita o de forma implícita:

  • ODS 1 Fi de la pobresa, meta 1.a sobre la mobilització de recursos per posar en pràctica programes i polítiques encaminades a acabar amb la pobresa;
  • ODS 2 Fam zero, meta 2.3 sobre la duplicació de producció i ingressos per a productors a petita escala amb l’accés a coneixements;
  • ODS 3 Salut i benestar, meta 3.7 sobre l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, entre els que hi ha la informació i educació;
  • ODS 5 Igualtat de gènere, de forma implícita a tot l’objectiu;
  • ODS 6 Aigua neta, meta 6.b sobre la participació de les comunitats locals en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament;
  • ODS 10 Reducció de les desigualtats, de forma implícita a tot l’objectiu;
  • ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles, meta 11.3 sobre la capacitat de planificació i gestió participativa, integrada i sostenible dels assentaments humans
  • ODS 12 Producció i consum responsables, metes 12.3, 12.5 i 12.8 sobre malbaratament alimentari, activitats de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització, i donar informació i coneixements per al desenvolupament sostenible;
  • ODS 13 Acció pel clima, meta 13.3 sobre la millora de l’educació, sensibilització i capacitat humana i institucional respecte la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a ell, la reducció dels seus efectes i l’alerta primerenca;
  • ODS 15 Vida d’ecosistemes terrestres, meta 15.c sobre l’augment del recolzament en la lluitat contra la caça furtiva i el tràfic il·legal capacitant a les comunitats locals per promoure oportunitats de subsistència sostenibles;
  • ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides, meta 16.10 sobre garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals;
  • ODS 17 Aliances per a aconseguir els objectius meta 17.7 sobre la promoció del desenvolupament de tecnologies ecològicament racionals i la seva transferències, divulgació i difusió.

El LIFE Priorat + Montsant busca aliances per millorar la sostenibilitat del sector vitivinícola

El passat 21 de març va tenir lloc una jornada tècnica on els membres del projecte LIFE Priorat + Montsant van buscar aliances amb el projecte Smart Sustainable Wine, que s’està portant a terme a Navarra. Ambdós projectes tenen en comú la voluntat de millorar la sostenibilitat del sector vitivinícola a les seves respectives regions.

El projecte LIFE Priorat + Montsant va començar l’any 2016 i acabarà l’any 2020, temps durant el qual l’equip d’Economia Circular ha realitzat diverses accions relacionades amb l’anàlisi del cicle de vida de la producció del vi i l’aplicació de les regles de càlcul de la iniciativa PEF de la Comissió Europea. Les accions permeten conèixer la petjada ambiental que genera el vi produït a la comarca del Priorat al llarg de tot el seu cicle de vida, així com els beneficis derivats de l’aplicació de bones pràctiques tant a la vinya com a bodega.

La jornada es va realitzar a les instal·lacions de VITEC, l’entitat coordinadora del LIFE, i van assistir-hi els membres d’aquest projecte, així com l’entitat coordinadora del Smart Sustainable Wine, la Unión de Agricultores y Ganaderos de Navarra (UAGN), i diversos viticultors de la regió de Navarra i la Rioja.

La visita als cellers va permetre comprovar dades per a l’anàlisi del cicle de vida.

Precisament, per a completar la informació necessària per fer l’anàlisi del cicle de vida, l’equip de Lavola va visitar diverses parcel·les de producció de raïm i va confirmar les dades de consum d’energia i materials de tres cellers que col·laboren al projecte LIFE: Mas de l’Anguera, Viticultors del Priorat i Celler de l’Era. Visita que també va ajudar a tenir una visió global del procés de producció del vi.

Un cop confirmades les dades, es calcularà la petjada ambiental (PEF, Product Environmental Footprint) del vi produït a la comarca i es treballarà en la comunicació dels resultats a productors i consumidors de vi.