El repte d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament

Article de Natalia Fonseca, Responsable de projectes de Sostenibilitat Corporativa

Anthesis Lavola pot recolzar a les empreses a través del diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques

La gestió de la cadena de subministrament, als seus inicis, es basava fonamentalment en la reducció de costos en matèries primeres i logística. Més endavant es va introduir el concepte de qualitat, on es tenia en compte la cadena de valor i, per tant, la resposta del client o consumidor davant un determinat procés de aprovisionament i operacions. Però no és fins fa unes dècades que la gestió de la cadena de subministrament ha començat a utilitzar conceptes ESG (ambiental, social i de govern), també anomenats TBL per les seves sigles en anglès (triple bottom line).

Temes rellevants i d’abast mundial com el canvi climàtic o l’esclavisme modern, per posar alguns exemples, han donat lloc a situacions que han impulsat a la societat empresarial per interessar-se en la sostenibilitat. No només en les seves operacions, sinó a través dels seus proveïdors fins a “tier-n”, garantint d’aquesta manera que el seu producte o servei final tingui bona qualitat i que compleixi des del seu estat més inicial amb principis i requeriments mínims a nivell ambiental, social i de govern.

Aquesta transició ha anat evolucionant al llarg dels anys, gràcies a casos d’èxit recents que demostren que la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament ve acompanyada d’una reducció de costos i de riscos a mig i llarg terme i, inclús, de reducció de costos en poc temps en àmbits concrets com l’energia, l’aigua i determinades matèries primeres. Sense comptar amb l’impacte en la petjada de carboni, ja que a l’implementar aspectes sostenibles a la cadena de subministrament es garanteix que existeixi un impacte immediat i positiu per a problemes internacionals com el canvi climàtic.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament ha fet que es desenvolupin regulacions i iniciatives sostenibles

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament s’ha degut també a pressions socials i ambientals, davant l’imminent conflicte creat quan la reducció de costos domina, i ha fet que governs i organitzacions internacionals desenvolupin regulacions i iniciatives en matèria de sostenibilitat empresarial. Això ha estimulat la inclusió de la sostenibilitat com a eix transversal en la gestió de la cadena de subministrament, tan a les empreses com en els requeriments d’inversors i altres grups d’interès.

Per què la gestió de la cadena de subministrament estigui alineada amb els compromisos nacionals i globals, com els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), és imperant la implementació d’objectius a les organitzacions clars que aportin a les metes. Així és com les empreses poden contribuir als ODS, sobretot als objectius 8 (treball decent i creixement econòmic) i 12 (producció i consum responsable). Però també existeixen diverses accions que es poden aplicar per als objectius 5 (igualtat de gènere), 10 (reducció de les desigualtats) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles). Amb un plantejament adequat i una proposta d’accions conjuntes amb la societat es poden aconseguir aquestes metes.

Dins de les exigències reglamentàries es troben la llei d’esclavitud moderna del Regne Unit, la llei de due diligence de França, la recent llei de due diligence en treball infantil a Alemanya, el reglament marc per facilitar inversions sostenibles, estàndards com la ISO 20400:2017 en comptes sostenibles, i altres innombrables iniciatives. Una d’aquestes són els mencionats ODS.

Tot i això, les empreses encara s’enfronten al desconeixement o bé a complicacions en el moment d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Dins dels temes que han causat més problemes a nivell empresarial, segons Syed Abdul and all [1], es troben el compromís dels proveïdors, la participació de l’alta direcció i els sistemes de mesura, així com la planificació estratègica [2] i [3]. Per aquest motiu, Anthesis Lavola veu la necessitat de recolzar a les empreses per a millorar la sostenibilitat de la cadena de subministrament, donant suport a les diferents indústries en el seu diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques.

Anthesis Lavola veu la necessitat de recolzar a les empreses per a millorar la sostenibilitat de la cadena de subministrament

Ampliant els seus serveis, Anthesis Lavola presenta unes fases per a la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Es parteix d’un anàlisi o diagnòstic de la situació actual de la cadena de subministrament, el qual depèn de les característiques de l’empresa i els seus proveïdors, a més de la mida, la indústria i sobretot el nivell de risc d’ESG. El risc ESG pot provenir del país d’origen, de la indústria o de la situació particular de l’empresa proveïdora. Es realitza un diagnòstic a través de benchmarking i un macro anàlisi de riscos, amb l’objectiu de segmentar la cadena de subministrament, basats en metodologies Agile.

En la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, després del diagnòstic, les empreses han de tenir un mecanisme de bon govern capaç de respondre a l’impacte i permetre les accions i reaccions àgils. Així és com la fase inicial i la creació de polítiques, el codi ètic dels proveïdors i el pla estratègic en compres són fonamentals per al govern empresarial.

La implementació i posada en marxa inclou la selecció, homologació i avaluació dels proveïdors basats en el principi que la sostenibilitat a la cadena de subministrament és sinònim de la transparència de la informació a través de la cadena de valor. En aquesta fase s’advoca per l’estandardització de processos, la priorització del desenvolupament dels proveïdors i la selecció de proveïdors responsables.

Com a últim pas en l’acompanyament empresarial, Anthesis Lavola proposa el suport, monitorització i control. Per aconseguir un seguiment adequat i més profund és necessari un anàlisi de dades i informació més àgil, així com la presa de decisions d’acord amb les fases anteriors, on existeixin processos i eines d’identificació del risc i aprofitament d’oportunitat d’aliances.

El camí encara és llarg fins a poder garantir la transparència i la traçabilitat dels productes des del seu origen, però els avenços han sigut significatius i moltes empreses han iniciat aquest camí, arribant cada cop en més profunditat dins de la cadena de subministrament. Per aquesta raó seguirem millorant l’oferta de consultoria empresarial, per recolzar a les empreses en la seva implementació.


[1] Syed Abdul Rehman Khan, Zhang Yu, Heris Golpira, Arshian Sharif, Abbas Mardani, A state-of-the-art review and meta-analysis on sustainable supply chain management: Future research directions, Journal of Cleaner Production, Volume 278, 2021, 123357, ISSN 0959-6526, https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2020.123357. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959652620334028)
[2] R. Dubey, A. Gunasekaran, S.J. Childe. The design of a responsive sustainable supply chain network under uncertainty Int. J. Adv. Manuf. Technol., 80 (1–4) (2015), pp. 427-445
[3] Close B. Keating, A. Quazi, A. Kriz, T. Coltman. In pursuit of a sustainable supply chain: insights from westpac banking corporation Supply Chain Manag.: Int. J., 13 (3) (2008), pp. 175-179. Cross Ref View Record in Scopus Google Scholar.
COMPARTEIX-HO