A Espanya es van recollir més de 100.000 tones de residus tèxtils l’any 2019

L’Análisis de la recogida de la ropa usada en España’, realitzat per l’equip de Residus amb l’equip d’INTEXTER de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), xifra en 108.292 tones els residus tèxtils recollits selectivament durant l’any 2019. Aquesta quantitat representa només un 12,16% del total estimat de residus tèxtils -890.000 tones- generats al mateix període. 

L’estudi va ser encarregat per Moda re-, projecte promogut per Càritas per potenciar la recollida i preparació de la roba usada per a la reutilització i el reciclatge, que agrupa més de 40 actuacions a tot Espanya. Les dades recopilades es van presentar en la recent edició del Conama 2020 per la responsable de Residus, Susanna Casanovas, i la consultora tècnica de Residus, Maria Gibaja, junt amb el director de Moda re-, Albert Alberich. 

Amb l’arribada de la fast fashion als anys 2000, la roba esdevé un producte de consum massiu, i això comporta una gran producció de residus tèxtils. La generació estimada de 890.000 tones a Espanya en 2019 representen de mitjana uns 19 quilograms de tèxtils consumits per cada habitant. Mentrestant, els objectius nacionals i europeus en matèria de residus ens marquen unes metes molt ambicioses per a l’any 2035 quant a l’increment de les operacions de reutilització i de reciclatge dels residus. 

Hi ha fraccions com la tèxtil que tenen un gran potencial (de reducció), particularment en la preparació per a reutilitzar-la com un nou recurs”, explica Susanna Casanovas. 

L’anàlisi engloba els residus tèxtils en dos grans grups:  

Preconsum: residus derivats de la producció o deadstock (peces que no s’arriben a vendre) 

Postconsum: peces que poden ser reutilitzades perquè encara estan en bones condicions, altres articles dels quals es reciclen materials i les peces rebutjades perquè estan contaminades o en mal estat.  

 

Quins són els residus tèxtils més abundants? 

L’institut INTEXTER de la UPC va analitzar la composició de les fibres d’una mostra de residus tèxtils procedents de contenidors situats a la via pública. Per a això, van prendre una mostra de 500 kg de diversos contenidors de roba usada recol·lectada per l’entitat Formació i Treball, pertanyent a la cooperativa Moda re-, i es van analitzar els percentatges de producció per fibres tèxtils i de composició per categories de peça. Els resultats mostren el clar domini de la fibra de cotó, amb un 50%, seguida de la fibra de polièster, amb un 30% a la roba reciclable. Per tant, l’estratègia de reciclatge dels residus postconsum de roba -rebutjada per a la seva reutilització a causa del seu mal estat- s’hauria de centrar en la recuperació i/o reaprofitament del 80% de les fibres components, que són el cotó i el polièster. 

 

Diferents volums de recollida  

L’Análisis de la recogida de la ropa usada en España’ ha mostrat també diferències en el volum de residus tèxtils recollits per Comunitats Autònomes. Lideren el rànquing de la recollida separada del residu tèxtil Euskadi, amb el 24,9% del total generat a la comunitat, Navarra amb un 16,5%, i la Comunitat Valenciana amb el 16% del total. En les últimes posicions, amb menys quantitat recuperada, estan Extremadura i Castilla-La Mancha, amb un 2,8% i un 9,1% del total, respectivament. En relació amb les xifres d’habitants, Euskadi té una mitjana de residus tèxtils recuperats de 4,72 kg per hab./any, mentre que a Extremadura la mitjana és de 0,53 kg per hab./any. 

El sistema de recollida majoritari és el de contenidors a la via pública, dels que hi ha un total de 19.548 unitats. 

L’operador més important és Càritas/Moda Re-, que gestiona un 41% del total de residus tèxtils recollits de forma selectiva, molt per sobre del gestionat pels següents operadors més rellevants, Humana i associats a AERESS, que representen un 16% cadascú d’ells. 

 

La reutilització i el seu impacte

En aquest estudi també es van identificar un total de 238 establiments especialitzats en la venda i/o donació de peces recuperades i preparades per a la seva reutilització per part d’un nou usuari. Encara que no hi ha prou consens sobre com comptabilitzar l’estalvi d’emissions que comporta la reutilització, una valoració realitzada per ECO-TLC (França) apunta a l’equivalent a 25 kg de CO₂ l’estalvi en la reutilització de roba usada. Amb la reutilització s’estalvia la producció d’una peça nova de les mateixes característiques; aquest estalvi s’incrementa com més s’estengui la vida útil de la peça reutilitzada.

La sensibilització dels consumidors catalitzaria el replantejament global del sector cap a un model amb menys productes a baix preu, amb menor pes de la fast fashion i en el qual es prioritzin els productes dissenyats per a durar. Aquests canvis en el consum, juntament amb la implantació de la responsabilitat ampliada dels productors, són els reptes més decisius en el futur de la indústria tèxtil. 

 
Análisis de la recogida de la ropa usada en España  (PDF en castellà)

COMPARTEIX-HO