La llei de Canvi Climàtic impulsarà les finances verdes

Article d’Anna Remolà i Sofía Ordozgoiti, Responsables de Projectes de Gestió de CO2

 

El Butlletí Oficial de l’Estat va publica el passat 21 de maig el text de la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, la primera norma integral per a afrontar l’emergència climàtica a Espanya. La llei preveu una sèrie de fites en la reducció de gasos d’efecte hivernacle, el paper de les energies renovables i l’eficiència energètica que han de complir-se abans de l’any 2030, juntament amb un objectiu més ambiciós encara d’aconseguir al 2050 la neutralitat climàtica i un sistema elèctric basat, exclusivament, en fonts renovables. 

A més d’aquestes fites, la llei inclou diversos apartats que busquen ampliar el coneixement sobre els riscos als quals s’exposa l’economia del país degut al canvi climàtic. Les grans empreses —el Govern haurà de definir en un termini d’un any quin tipus de companyies en concret—, les entitats financeres i les asseguradores hauran d’elaborar anualment informes sobre els riscos per a la seva activitat derivats “de la transició cap a una economia sostenible i les mesures que s’adoptin per a fer front a aquests riscos”. 

Aquesta novetat atén la demanda per part de les institucions financeres internacionals sobre nous requeriments de divulgació i avaluació de riscos i oportunitats associades al canvi climàtic, on les recomanacions del Grup de Treball sobre Divulgació d’informació financera relacionada amb el canvi climàtic (TCFD per les sigles en anglès), promogut en 2015 pel Financial Stability Board (FSB) per respondre als riscos que el canvi climàtic crea en l’estabilitat financera en el context de l’economia global, estan establint les bases de moltes de les iniciatives que s’estan posant en marxa. 

 

La llei dóna resposta a l’interès creixent del sector financer per les finances verdes 

 

Aquestes iniciatives es basen en l’existència d’un creixent reconeixement de la correlació positiva entre la gestió dels riscos climàtics, la creació de valor a llarg termini i el poder dels mercatsAl 2018, el CDP va integrar qüestions específiques relacionades amb la gestió activa dels riscos i les oportunitats relacionades amb el clima per part de les organitzacions. El report d’aquestes qüestions suposa el reconeixement públic i la divulgació de com l’organització està actuant enfront del canvi climàtic i permet als grups d’interès comprendre el nivell de responsabilitat i capacitat de previsió per considerar els problemes del canvi climàtic. 

Seguint aquesta línia de divulgació, la llei dóna resposta a l’interès creixent del sector financer per les finances verdes i constata la reorientació de les estratègies de la banca i del món financer del segle XXI.
El contingut dels informes sobre riscos que hauran de publicar les grans empreses està totalment basat en els quatre pilars que marquen les recomanacions del TCFD: 

  • Governança: estructura de govern de l’organització, incloent la funció que els seus diferents òrgans exerceixen, en relació amb la identificació, avaluació i gestió dels riscos i oportunitats relacionats amb el canvi climàtic. 
  • Estratègia: l’enfocament estratègic, tant en termes d’adaptació com de mitigació, de les entitats per a gestionar els riscos financers associats al canvi climàtic, tenint en compte els riscos ja existents i els que puguin sorgir en el futur, identificant les accions necessàries en aquest moment per a la mitigació de tals riscos. Així doncs, s’hauran d’avaluar els impactes reals i potencials dels riscos i oportunitats associats al canvi climàtic en les activitats de l’organització i la seva estratègia, així com en la seva planificació financera. 
  • Gestió del risc: els processos d’identificació, avaluació, control i gestió dels riscos relacionats amb el clima i com aquests s’integren en la seva anàlisi de risc de negoci global i la seva integració en la gestió global del risc per part de l’organització. 
  • Mètriques i objectius: les mètriques, escenaris i els objectius utilitzats per a avaluar i gestionar els riscos i oportunitats rellevants relacionats amb el canvi climàtic i, en cas que s’hagi calculat, l’abast 1, 2 i 3 de la seva petjada de carboni i com s’afronta la seva reducció. 

Com a conclusió, seguint els exemples de Nova Zelanda i el Regne Unit, que estan implementant l’obligatorietat de seguir les recomanacions del TCFD a les companyies d’alguns sectors, a Espanya, mitjançant aquesta Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, també s’estableixen obligacions en matèria de divulgació no financera sobre com el canvi climàtic impacta i impactarà sobre empreses cotitzades, entitats de crèdit, entitats asseguradores i reasseguradores i societats per raó de grandària. 

Aquesta obligatorietat haurà de materialitzar-se a través de la presentació d’un informe de caràcter anual en el qual es faci una avaluació de l’impacte financer dels riscos associats al canvi climàtic generats per l’exposició de la seva activitat, incloent els riscos de la transició cap a una economia sostenible i les mesures que s’adoptin per a fer front a aquests riscos financers. 

COMPARTEIX-HO