El paper de les poblacions locals en la protecció de la biodiversitat

La pandèmia de coronavirus que fa més d’un any que estem patint ha afectat a tothom. Independentment de l’edat, del lloc on vivim o de quina és la nostra professió, totes les persones del planeta hem rebut l’impacte d’aquesta malaltia. Però com a fenomen global, que no entén de fronteres, no només els humans som víctimes de la Covid-19, si no que també ho són la resta d’espècies que hi ha a la Terra. En major o menor grau, animals i plantes s’han vist afectats per aquesta malaltia.

Una de les formes per les quals han rebut aquest impacte és a través de la parada de projectes de conservació. Els confinaments, la impossibilitat de desplaçar-se i la parada del turisme sostenible, entre d’altres, han impedit que es portin a terme nombrosos projectes, suposant un retrocés en la protecció de moltes espècies. A més, també han alterat la vida de moltes persones que treballen en la protecció de la biodiversitat. Aquest fenomen s’ha notat sobretot a l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, on part de la població local depèn dels ingressos relacionats amb la conservació de la natura per sobreviure.

La conservació de la natura genera ingressos molt importants per a les comunitats locals. Els diversos confinaments causats per la Covid-19 han alterat aquestes activitats, posant en risc la biodiversitat i les persones que treballen per protegir-la.

En aquestes regions, la implicació de la població és una de les claus per aconseguir que la conservació sigui exitosa. S’ha de tenir en compte que la situació de vulnerabilitat i pobresa que hi ha en moltes regions d’aquests tres continents fa que les comunitats siguin susceptibles a les organitzacions criminals que controlen el tràfic il·legal d’espècies, la sobreexplotació de recursos i altres grans problemes socials i ambientals. Les banyes de rinoceront tenen un valor superior a l’or o el platí i una sola banya pot aportar ingressos superiors als que moltes persones obtindrien treballant durant un any sencer.

Sense la participació de la gent que viu en un territori, sense comptar amb aquestes persones, no es pot aconseguir protegir la natura. En masses ocasions, els projectes ambientals han vingut imposats i els recursos s’han destinat a personal extern a la regió i a tecnologia per millorar el monitoratge de les espècies. Amb molt poc interès perquè la població local s’impliqués, deixant-la de banda o, inclús, perjudicant-la amb la limitació en l’ús dels recursos.

Les àrees gestionades per poblacions indígenes estan més ben conservades

L’Informe ”Avaluació Mundial sobre la diversitat biològica i els serveis dels ecosistemes” dut a terme per l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics, per les seves sigles en anglès) exposa que una quarta part, com a mínim, de la superfície terrestre és gestionada per pobles indígenes. Aquestes zones, a la vegada, corresponen a un 35 % de la superfície oficialment protegida i a un 35 % de la superfície terrestre no protegida amb molt poca intervenció humana.

Això significa que hi ha una part important del planeta que depèn de poblacions indígenes i locals. A més, s’ha vist que les àrees on estan presents tenen la mateixa biodiversitat o més que les àrees protegides pels governs de Brasil, Canadà i Austràlia.

Hem d’aprendre de les poblacions indígenes i les comunitats locals: gestionen una quarta part de la superfície terrestre i s’ha vist que la biodiversitat de les seves zones és semblant a la d’espais protegits pels governs.

Tenint en compte que diversos països han mostrat la voluntat de protegir un 30 % de tota la superfície del planeta, tant terrestre com marina, és lògic pensar que s’haurà de treballar amb les poblacions indígenes i les àrees que gestionen. Que s’haurà de comptar amb la gent que viu en aquestes zones per ajudar a protegir la biodiversitat i assegurar els serveis ecosistèmics que ens aporten els hàbitats naturals.

Però també s’haurà de treballar per lluitar contra totes les activitats que posen en perill el seu estil de vida i els llocs on viuen. La sobreexplotació de recursos que està causant els actuals danys al planeta també és la causant que moltes persones siguin expulsades de les seves llars. De manera que la lluita per la conservació del planeta no és només ambiental, si no també social.

Protegir el planeta amb parcs mixtes

L’objectiu de protegir el 30 % de la superfície de la Terra, anomenat 30×30, es discutirà a la propera Convenció sobre la Diversitat Biològica que tindrà lloc a Kunming, Xina, entre el 17 i el 30 de maig. Però els grups indígenes i les comunitats locals no tindran vot sobre els acords que es puguin prendre.

Si volem protegir un 30 % de tot el planeta, hem d’aconseguir conservar la natura a la vegada que es permet el desenvolupament sostenible de les regions protegides. Hi ha exemples exitosos a tot el món que poden servir com a inspiració.

La solució ha de passar per protegir espais tenint en compte a la població local i als grups indígenes, els seus costums i la forma que tenen de gestionar els recursos. Aquest tipus d’espais mixtes s’han implementat a diversos punts del planeta, com a Canadà, a Papua Nova Guinea o a Guatemala, amb resultats positius per la natura i per les persones que hi viuen.

Uns parcs i reserves de format mixt, amb l’ajut dels governs i les entitats no governamentals, permetrien que les poblacions locals poguessin sobreviure a les zones on han viscut tradicionalment els seus avantpassats i guanyar-se la vida a la vegada que protegeixen la natura. Gràcies a això, segurament no serien tan vulnerables als grups criminals que controlen el tràfic il·legal d’espècies ni tindrien tanta dependència del turisme sostenible o de biodiversitat.

Més d’un cop hem dit que el futur ha de ser sostenible o no serà. I treballar amb les comunitats de cada lloc, ajudar-les a millorar les seves condicions, fomentar els negocis i el seu mode de vida i aconseguir-ho a la vegada que es protegeix la biodiversitat és una de les solucions més integradores que es poden implementar.

Al final, com hem dit abans, la natura no és només un tema ambiental, si no que també és social i econòmic, i s’han de tenir aquests tres aspectes en ment si es volen conservar els valors naturals i els serveis ecosistèmics.

COMPARTEIX-HO