Es prohibeix la caça del llop a tot l’estat espanyol

A principis de febrer es va aprovar la protecció del llop a tot Espanya. La Comissió Estatal per al Patrimoni Natural del Govern espanyol va acceptar la inclusió d’aquesta espècie tan emblemàtica al Llistat d’Espècies en Règim d’Especial Protecció. D’aquesta manera, es prohibeix la caça esportiva del llop a tot l’estat.

Fins ara, el llop estava protegit per sota del riu Duero, on les poblacions són petites i aïllades, mentre que al nord d’aquest riu es permetia la caça. Una caça que venia recolzada pel món rural per tal de controlar les seves i evitar atacs als ramats, amb les conseqüents pèrdues econòmiques.

La decisió ha seguit els criteris científics que defensen la protecció del llop pels serveis ecosistèmics que aporta i ha rebut el suport de molts científics, signataris d’un manifest que va elaborar WWF en base a l’informe “Lo que el Lobo nos da”, de la pròpia organització.

Fins ara, el llop es podia caçar al nord del riu Duero. Amb la inclusió al Llistat d’Espècies en Règim d’Especial Protecció, es prohibeix la caça a tot el país. Precisament les comunitats autònomes al nord del Duero van votar en contra perquè consideren que perjudicarà a la ramaderia de la zona.

L’informe argumenta que, com a gran depredador, el llop ajuda a regular la transmissió de malalties al reduir les animals malalts; a millorar la producció agrícola a través del control dels herbívors que afecten als cultius; a eliminar la carronya; a controlar espècies que poden suposar amenaces, com els gossos assilvestrats; i a facilitar l’emmagatzematge de carboni gràcies al creixement de les plantes que no són menjades per herbívors.

Llop i ramaderia, una relació complicada

Precisament, les comunitats autònomes on fins ara es podia caçar van votar en contra de la inclusió del llop en el Llistat, argumentant que no fa falta protegir-lo quan les seves poblacions cada cop estan creixent més i s’estan establint en nous territoris. A més, consideren que els ramaders estarien més indefensos contra els atacs i que, a mig termini, provocaria el tancament d’explotacions ramaderes, afavorint el gran despoblament que ja pateixen les zones rurals.

L’informe de WWF reconeix l’impacte que pot tenir el llop per als ramaders, però exposa que les morts de ramats causades per aquesta espècie són, de mitjana, l’1 % del total i que diversos mètodes de protecció, com mastins i tancats, són eficaços contra els atacs. A més, el turisme associat a l’observació del llop en el seu entorn natural pot ser una font d’ingressos per les regions que puguin veure’s perjudicades, compensant una possible disminució per part del sector primari.

De fet, s’està veient que treballar amb la població local i implicar-la en la conservació, sobretot amb les comunitats més pobres i afectades, ajuda a millorar l’èxit dels projectes. Cada cop hi ha més casos, sobretot a Àfrica, on antics caçadors (principalment il·legals) es converteixen en guies de safaris o rangers d’espais naturals aprofitant els seus coneixements a l’hora de rastrejar animals.

 

La ciència és necessària per a una convivència sostenible 

El que és segur és que la convivència entre ramaders, agricultors i biodiversitat és més necessària que mai per assegurar un futur sostenible on totes les espècies puguin viure. I el cas del llop no n’és una excepció. La ramaderia extensiva pot ser una solució, juntament amb les ajudes al món rural per desenvolupar les seves activitats i compensar de forma adequada les pèrdues causades pel depredador.

Els estudis científics mostren que el llop aporta beneficis als ecosistemes i també a la ramaderia, així com quin és l’impacte real de la depredació. A la vegada, planteja solucions que permetin una convivència adequada entre aquest animal i una activitat econòmica tan important a la regió com la ramaderia.

La ciència també pot ajudar a aconseguir aquesta convivència. Estudiar millor el llop i conèixer bé els seus hàbits i comportaments és vital per buscar noves maneres de minimitzar les pèrdues i els danys. Només cal buscar exemples semblants exitosos, com els guepards i els ramaders a Namíbia.

A Catalunya tenim el projecte LoupO, que busca estudiar les poblacions del llop i de l’os bru (una altra espècie que genera conflictes) a Espanya, França i Andorra a partir d’estudis genètics. Amb la informació obtinguda, es podrà treballar millor per adaptar-se a les poblacions creixents d’aquestes espècies i establir mesures per fomentar la seva acceptació al territori.

El llop ha estat present durant molts anys a la Península Ibèrica i ha tingut una relació continuada amb els éssers humans a gran part del planeta. I aquesta relació no es pot perdre, però sempre buscant l’equilibri de manera que ningú surti perjudicat. Hem de fer tot el possible perquè la conservació de la biodiversitat sigui compatible amb l’activitat econòmica a les zones rurals, sempre d’una forma sostenible. Esperem que la nova protecció del llop i futures accions per ajudar al sector primari facilitin aquesta convivència.

COMPARTEIX-HO