No hi ha dubte que el nostre món ha passat per uns canvis radicals aquest últim any, incloent les repercussions que ha tingut el coronavirus sobre les emissions de diòxid de carboni. Des del març del 2020, molts treballadors i treballadores arreu del món s’han hagut de passar al teletreball, ja que a causa de la pandèmia global de la COVID-19 moltes empreses van haver de tancar obligatòriament (o, algunes, voluntàriament). Com a conseqüència d’això, algunes organitzacions han disminuït estratègicament la seva petjada ecològica real animant a la seves plantilles a treballar des de casa.

Segons l’Informe Energètic Global del 2020 de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), aquests canvis recents han provocat una disminució del consum energètic i un increment en l’ús d’energia domèstica. La IEA va recollir de dades de més de 30 països i va concloure que hi ha una correlació entre algunes de les mesures aplicades pel confinament i la reducció de la demanda elèctrica comercial i industrial.

DESCARREGA’T L’INFORME (en anglès)

Calculant l’ús energètic i les emissions del teletreball

Mentre les empreses continuen definint quins han estat els impactes ambientals i financers d’aquest canvi al teletreball, calcular la petjada de diòxid de carboni, l’ús energètic i les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) que es produeixen treballant des de casa és una activitat gairebé sense precedents. Tot i això, tenim alguna referència dins el protocol de GEH: GHG Protocol’s Corporate Value Chain Standard on Employee Commuting. Fins a dia d’avui, la majoria de companyies no han inclòs aquestes emissions de ‘desplaçament’ als seus inventaris de GEH.

Mentre altres organitzacions han publicat estudis de casos i comparacions de l’impacte ambiental del teletreball utilitzant diverses metodologies i suposicions, Anthesis ha desenvolupat una guia de recol·lecció de dades i mètodes de càlcul que poden ser integrats àmpliament dins els processos de gestió d’inventari corporatius.