Els ODS en acció: localitzant reptes globals

  

Article de Tatiana García Echeverry, Consultora Tècnica de Sostenibilitat Corporativa

 

Quan es parla de localitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), es fa referència al procés realitzat per posar en pràctica accions que contribueixin al compliment de les metes establertes a l’Agenda 2030.

Localitzar els ODS suposa incorporar i prioritzar accions a nivell local i establir metes pròpies que permetin facilitar el seguiment i la revisió del compliment dels objectius des de l’empresa o l’ens territorial local. Aquest procés requereix el reconeixement de totes aquelles polítiques, projectes, programes i accions que es realitzen a l’interior d’una organització i que poden contribuir de manera directa o indirecta a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’Agenda 2030 no només convida i convoca a treballar per un propòsit comú, sinó que reconeix la importància de les contribucions que realitzen tots els sectors sense importar la mida de l’organització, els seus recursos o la seva ubicació.

Per què localitzar els ODS?

Els ODS poden aconseguir-se només si els actors locals participen de manera activa i conscient. La seva universalitat és un dels seus aspectes positius perquè reconeixen que no són només els governs els que poden aconseguir el canvi, sinó que és tothom qui pot fer que les coses passin.

Els ODS reconeixen la importància i el rol de diferents actors en la consecució d’aquests objectius. D’aquesta manera, són una invitació global la responsabilitat dels qual recau també en les empreses i el sector social.

És per això que localitzar l’Agenda té sentit si es vol que la “crida universal a l’adopció de mesures per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat” sigui una realitat. Ara bé, localitzar els ODS és un objectiu que molts països, ciutats i regions fa temps que treballen.

S’ha de destacar que no només des del sector públic s’han estat realitzant esforços en aquest sentit, si no que són moltes les empreses i ONG de diferents parts del món les que han incorporat de manera voluntària els ODS en els seus processos de planificació. En els últims anys cada cop és més habitual trobar a les memòries de sostenibilitat i exercicis de rendició de comptes a l’informe dels avenços en la matèria.

Aquestes organitzacions reconeixen els beneficis d’incorporar l’Agenda 2030 a la seva gestió empresarial. Alguns d’ells són la possibilitat d’accedir a noves oportunitats de negoci, l’obtenció  d’una major claredat i enfoc de gestió per a l’estratègia de sostenibilitat, la possibilitat de facilitar l’accés a capital i la millora de la reputació i la relació amb els grups d’interès.

7 passos per establir l’Agenda 2030 a nivell local

Parlar dels ODS en un sentit simplista és parlar d’un món millor, així que encaminar les accions que es desenvolupen en el dia a dia no hauria de suposar un esforç extraordinari. En aquest sentit, a continuació es presenten les principals accions a realitzar, amb l’esperança que siguin útils per a qui iniciï el seu camí per a establir les seves contribucions a l’Agenda 2030:

1. Voluntat: el punt inicial per materialitzar i posar en acció els ODS en qualsevol àmbit o sector és la voluntat i la necessitat que vagi més enllà d’una declaració d’intencions.

Treballar per l’Agenda 2030 ha de ser més que una simple expressió o manifestació d’interès: no és posar un logotip a la pàgina web que assenyali l’ODS en el que es treballa. Localitzar l’Agenda requereix disposar dels recursos tècnics, tecnològics, humans o financer requerits per aconseguí les metes a l’interior de les organitzacions.

Tenir voluntat no significa necessàriament disposar de nous o de més recursos. Amb voluntat és possible posar les capacitats que ja tenim en funció de nous objectius. En la majoria dels casos és “només” alinear les accions que ja s’han fet o les que es volen començar a realitzar i fer-les coincidir amb els objectius a abastar amb els ODS.

 

2. Lideratge: s’ha d’establir de manera clara qui assumirà el lideratge del procés a l’organització. Des de l’inici s’haurà d’establir i donar a conèixer l’àrea, departament o persones responsables de realitzar i liderar el procés. Aquestes persones hauran de ser les encarregades de realitzar la comunicació i sensibilització a la pròpia organització, així com de vetllar per la posada en marxa dels petits detalls que garanteixin la definició d’un marc de treball realista per a la consecució de l’Agenda.

 

3. Aliats: un cop establerta la voluntat i la determinació de voler fer que les coses passin, el següent pas és escoltar. Això requereix activar processos d’escolta per a conèixer l’opinió dels altres, siguin actors externs o interns, i de tots aquells que es convertiran en aliats i actors claus per a la consecució dels objectius plantejats.

En aquest tipus d’exercici és important consultar l’interès dels altres per participar i sumar-se al procés. Per això s’han d’identificar els diferents grups d’interès i fer un llistat de les institucions, àrees del negoci o les persones que han de participar. És important escoltar a tots aquells que poden jugar un paper important en el compliment de l’Agenda. Inclús s’ha d’escoltar a aquells que poden tenir resistències per a participar en el procés. S’han de conèixer els seus arguments, respectar-los i entendre’ls per a buscar solucions. El procés d’escolta i participació ha d’abordar a les persones i institucions de manera sincera i amb la ment oberta.

Reconèixer l’efecte potencial que s’aconsegueix a l’unir diferents forces permetrà assegurar un procés en el que tots posen de la seva part. No s’ha d’oblidar que, al final, tots seran responsables del que s’aconsegueixi i no dependrà de manera exclusiva de l’àrea o l’entitat que lidera el procés. Així que el compliment dels ODS dependrà en gran mesura de la capacitat de deixar a un costat l’individualisme i l’ego. No és un únic heroi el que salvarà el món, sinó que és la contribució de tots el que tornarà a generar canvis positius a través de les accions i iniciatives comunes.

 

4. Inventari d’Informació: en la majoria dels casos no s’està partint de zero. Per aquest motiu és necessari realitzar una revisió tècnica, exhaustiva i realista del que ja es té en termes d’informació, projectes i recursos. Per portar-la a terme s’han d’identificar les accions que s’han realitzat i el que s’ha aconseguit fins el moment, així com s’ha d’identificar quin tipus d’indicadors o mètriques s’han usat per a realitzar el seguiment i l’avaluació en aquests projectes.

L’objectiu és comptar amb un inventari inicial d’informació que inclou el llistat de projectes, duració, pressupost, responsables i resultats que faciliti la construcció d’una base que serà usada com a referència i punt de patida per a les intervencions que es realitzaran en el futur.

 

5. Alinear objectius, metes i accions: tot i que els ODS estableixen 17 objectius i 169 metes a complir per al 2030, la localització requereix una revisió de l’adequació i la realitat local per aconseguir aquestes metes. Això dependrà de l’estratègia de l’organització, dels seus interessos i dels interessos dels grups d’interès. Inclús dependrà de la rellevància dels temes a l’entorn local.

Aquesta part del procés és clau perquè és aquí on s’identifica el que es pot aconseguir de manera realista tenint en consideració els recursos de l’organització i dels seus aliats. Aquest exercici permet aterrar les accions i establir si el compliment de l’agenda a nivell local serà fàcil o no. Això, a més, requereix una revisió detallada dels projectes que s’han realitzat i dels que s’estan implementant, així com de tot el que està projectat en diferents escenaris i instruments de planificació. Aquest exercici facilitarà informar sobre les aportacions i avenços de l’organització en els diferents objectius i permetrà identificar les àrees prioritàries a treballar per a la consecució d’aquests.

Inclús es recomana alinear el que ja es té amb el que està establert en els plans de desenvolupament local o amb el model del territori. Així, es suggereix realitzar una revisió dels plans estratègics locals, plans urbans i diferents instruments de planificació territorial i sectorial.

En aquest punt serà possible identificar quins aspectes proposats a l’agenda ODS són necessaris, rellevants i abastables per al lloc on es troba l’organització, i permetrà establir objectius, metes i accions pròpies que no només apostin al compliment de l’Agenda, sinó que siguin pertinents a l’entorn local.

 

6. Definició d’indicadors i metes a 2030: les Nacions Unides van establir una bateria d’indicadors per facilitar el seguiment del compliment de l’Agenda 2030. Es tracta de quasi 240 indicadors globals que permetran realitzar el seguiment del compliment de cada una de les 169 metes. No obstant, la disponibilitat d’informació en els territoris i a nivell local no és homogènia.

Per a definir una bateria d’indicadors pròpia s’han de revisar, un a un, els indicadors que proposa l’ONU, així com revisar la validesa, pertinència, cost i disponibilitat de la informació requerida per a realitzar el seguiment des de l’organització. En moltes ocasions serà necessari revisar fonts d’informació externes o definir i dissenyar indicadors propis que permetin ser calculats segons les capacitats internes de l’organització.

Un cop establerts els indicadors amb els quals s’informarà el seguiment i els avenços en el compliment de l’Agenda, s’haurà d’establir tan el punt de referència com la meta de l’organització a 2030.

  • Punt de referència: s’ha de realitzar la identificació del punt de partida o de referència de l’indicador, que permetrà conèixer la situació inicial d’aquesta meta en particular. A continuació s’haurà de realitzar el seguiment per a revisar els avenços en el tema.
  • Meta 2030: un cop conegut el punt de referència, s’ha d’establir un objectiu a 2030 amb les metes a aconseguir anualment. Això no només requereix d’un exercici tècnic de projeccions estadístiques, si no que ha d’estar acompanyat del coneixement del que és viable per a l’organització o el territori. Així, permetria disposar d’un semàfor de la situació actual i de l’escenari real del compliment a futur de l’Agenda. Des d’aquest moment, es podran identificar aquelles victòries primerenques, així com les metes crítiques que hauran de donar lloc a plans d’intervenció per a poder abordar aquestes problemàtiques.

L’organització haurà de ser realista i identificar si podrà aconseguir el que es proposa amb els recursos disponibles. Establir la meta a 2030 no és una altra cosa que plantejar i establir una visió del territori o de l’organització d’una manera optimista i realista.

 

7. Informes i comunicació: els avenços en l’Agenda són una oportunitat addicional per comunicar el compromís de l’organització amb el desenvolupament sostenible. Considerant el nivell d’interès i els esforços que suposa per a qualsevol organització alinear i definir la seva contribució als ODS, és important que des de l’inici i durant el procés es comuniqui als grups d’interès els avenços en el tema. És responsabilitat de l’organització dissenyar accions de comunicació innovadores, garantir l’informe dels avenços i mantenir el contacte amb els grups d’interès involucrats en el compliment de l’Agenda.

No existeix una metodologia única i uniforme per treballar amb l’Agenda 2030, ja que existeixen diverses eines per facilitar la localització dels objectius. Anthesis Lavola pot dissenyar una ruta amb fases diferents i complementàries per activar els ODS en la gestió empresarial i facilitar la localització de l’Agenda.

Si voleu més informació, podeu contactar amb Sandra García, Consultora Tècnica de Sostenibilitat Corporativa.

COMPARTEIX-HO