Ara és el moment de fer possible la ciutat que ens imaginem

Fa uns dies vam publicar l’article “La crisi del COVID-19 com a oportunitat per repensar les nostres ciutatsen el que analitzàvem les implicacions de la pandèmia en àmbits com els de l’urbanisme, l’espai públic i la mobilitat urbana. Aquella primera reflexió estava centrada en el curt termini i en com pensàvem que caldria actuar al llarg de les properes setmanes i mesos. De fet, ja es poden veure iniciatives que van en aquest sentit a moltes ciutats, fet que esperem pugui provocar un debat sobre la durada de les mesures que s’estan implantat, si són puntuals o poden passar a ser estructurals.

Pensant més enllà del curt termini, des d’Anthesis Lavola creiem que aquest moment el podem transformar en una oportunitat única com a banc de proves per analitzar la viabilitat de mesures que poden venir per quedar-se. Aquestes properes setmanes poden esdevenir un punt d’inflexió en la definició d’una nova manera d’entendre les ciutats. I són el moment de fer una reflexió a llarg termini que es trobarà davant d’opinions que frenin aquest possible optimisme.

Aquesta reflexió ens ha de portar a unes ciutats que, al mateix temps que donen resposta a la crisi puntual del COVID-19, esdevinguin un dels pilars fonamentals per fer front a l’emergència estructural que deriva de la crisi climàtica i, potser, de futures pandèmies.

Hem de pensar en ciutats que:

  • Redueixin l’espai públic destinat al vehicle privat i el posin al servei del benestar de la ciutadania, tenint en compte tots els perfils socials de la ciutadania i integrant de forma real i definitiva la perspectiva de gènere i les diferències generacionals. Aquests dies, les fotografies de ciutats buides han posat de manifest l’excessiu espai que destinem a la mobilitat amb vehicle privat que, en el cas de Barcelona, només suposa un 15% dels desplaçaments interns i un 25% dels totals.[1] Destinem, per tant, entre un 60 i un 70% del nostre espai públic a un sistema de mobilitat que suposa únicament el 25% dels desplaçaments.
  • Desenvolupin de forma decidida i definitiva una veritable infraestructura verda i blava que articuli espai públic i cobertes i façanes privades. Aquests dies s’estan realitzant estudis de com la disponibilitat d’espais verds i de natura al mateix edifici o a prop seu poden haver contribuït a un major benestar en aquests dies de confinament. Una bona infraestructura verda esdevé un element directament relacionat amb la millora ambiental de les ciutats, a l’increment i millora de la seva biodiversitat, i a una millora del benestar i la salut ciutadana.
  • Afavoreixin espais de relació a nivell de comunitat i de barri: Una de les conseqüències directes del període de confinament ha estat la reducció de les relacions socials en l’àmbit físic, element especialment problemàtic en certs col·lectius més vulnerables. Per aquest motiu, es fa necessari repensar la manera com dissenyem les nostres ciutats i espais residencials per millorar-los a nivell de comunitat i per crear espais compartits entre veïns i veïnes.
  • Repensin el seu model d’habitatge. Aquests dies s’ha evidenciat que l’habitatge és un bé de primera necessitat i així ha de ser tractat, posant en primer lloc les necessitats de benestar i habitabilitat de tota la ciutadania, i tenint en compte que elements com el teletreball o la necessitat de disposar de terrasses o balcons, fan necessari repensar la manera com haurem de dissenyar i distribuir els nostres habitatges. I no només pensant els espais privats, si no potenciant tots els espais de relació entre veïnatge per incrementar el valor de comunitat. Un valor de vital importància en dies com els que estem vivint. Així mateix, al llarg d’aquests dies hem redescobert espais, com les cobertes dels edificis, que poden jugar un paper actiu en la vida de les ciutats com a espais de millora ambiental (per crear cobertes verdes, generar energia fotovoltaica, etc.). I també com a espais vius i acollidors d’usos comunitaris o, fins i tot en un futur proper, d’activitats de diversificació socioeconòmica.
  • Apostin per un desenvolupament del comerç de proximitat i s’adaptin al possible esclat del comerç en línia, a l’economia col·laborativa i a models de cooperació veïnals. Un dels efectes que estem vivint aquests dies és l’increment per una banda de la compra de proximitat ‒per la dificultat de fer llargs desplaçaments‒ i, per l’altra, de la compra en línia i per l’aparició de sistemes ‒molts cops autogestionats‒ de lliurament a domicili del comerç de proximitat. Per tant, hem d’aprofitar aquesta ocasió per potenciar i consolidar el comerç de proximitat, i mantenir i estendre les mesures que s’han pres aquests dies i que han evidenciat que disposar d’una xarxa comercial de proximitat és un element clau per la vitalitat dels barris. Així mateix, el comerç en línia ha esdevingut una alternativa utilitzada per molta gent, tendència que ja es venia consolidant abans de la crisi del COVID-19. Per tant, cal enfortir les estratègies per garantir que aquest tipus de venda integri en totes les seves fases (producció, packaging, logística i distribució) criteris d’eficiència ambiental que minimitzin el seu impacte en els entorns urbans. També cal tenir en compte que aquests dies han proliferat models per digitalitzar el comerç de proximitat i alhora facilitar-ne la seva distribució al conjunt de la ciutadania, fins i tot als col·lectius de major exclusió digital. La vinculació entre aquests dos elements (comerç local i lliurament a domicili) obliga a repensar models per fer que siguin complementaris i no es plantegin com a sistemes antagònics.

  • S’adaptin als nous models productius i d’accés al treball: Aquesta crisi també ha posat sobre la taula elements relacionats amb l’activitat productiva i l’accés al lloc de treball. Aquests elements poden repercutir en la vida urbana a partir de la necessitat d’analitzar de forma detallada els canvis que es poden produir en els propers anys en la manera com treballem i produïm. Per exemple, elements com el teletreball ‒clau durant aquests dies de confinament‒ poden fer canviar els nostres hàbits d’accés al lloc de treball i la manera en com dissenyem i utilitzem les seus i oficines corporatives. Sens dubte, és una gran oportunitat de desvincular la correlació directa entre creixement econòmic i augment de la mobilitat.

A Anthesis Lavola estem convençuts que el concepte de ciutat saludable en el que creiem i amb el que treballem, esdevé un marc integrador de tots aquests criteris. Per tant, hem d’aprofitar l’aprenentatge d’aquests dies per enfortir la necessitat de dissenyar ciutats més humanes, que posin la salut de la ciutadania al centre i prioritzin el seu benestar i la promoció d’hàbits saludables. En els propers mesos veurem com la gent voldrà gaudir més de l’espai públic i serà necessari plantejar-nos si la manera com el tenim dissenyat afavoreix aquest ús.

En resum, cal aprofundir i accelerar el procés d’humanització de les ciutats, guanyant espais per la ciutadania i promocionant la natura de proximitat. El concepte de ciutat saludable hauria de sortir reforçat d’aquest procés i pot ser un àmbit que permeti impulsar moltes de les mesures i solucions per millorar l’espai públic de les ciutats. Cal recordar que era un àmbit que en els darrers mesos ja estava en el discurs sobre la construcció i disseny urbà i la crisi actual ha de servir per enriquir i reformular aquest concepte. És el moment d’afegir nous elements o criteris que es poden haver mostrat de forma clara al llarg d’aquesta crisi i que permetran millorar la qualitat de vida i benestar de la ciutadania, enfortir el paper de les ciutats davant el repte de l’emergència climàtica i augmentar el nivell de resiliència i contingència per hipotètiques situacions futures similars a la que estem vivint aquests dies.

Article escrit per Nacho Guilera, Responsable de Ciutat i Territori a partir de les aportacions de l’equip de Ciutat i Territori.

[1] Dades corresponents a les Dades Bàsiques de Mobilitat de Barcelona 2017 (Ajuntament de Barcelona)
COMPARTEIX-HO