COVID-19: Noves necessitats comunicatives dels municipis per a una nova normalitat

Article de Laura Toset, responsable de Campanyes

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes.

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés.

L’escenari post-confinament anirà evolucionant gradualment. Unes primeres mesures aniran sent substituïdes i ampliades per d’altres però, sigui com sigui, aquest nou escenari que vindrà ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.

 

Els nous reptes dels municipis

Pel que fa als reptes, en el molt curt termini els Ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc. sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social.

Sensibilització sobre les noves pautes de conducta: Com ja s’ha començat a veure, a mesura que es vagi produint el des-confinament i la progressiva transició cap a la nova normalitat, la comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris que es determinin esdevindrà cada cop més rellevant. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.

Serà necessari informar d’aspectes com mantenir la distància social als serveis i equipaments públics, al transport col·lectiu i també quines seran les noves pautes d’ús i accés als parcs i platges, per exemple. També caldrà comunicar adequadament quines seran les directrius a tenir en compte en la reobertura d’activitats com els comerços, els bars, els restaurants i les terrasses; i en general a les activitats amb aglomeració de públic.

Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris: Amb l’experiència d’altres països afectats i les accions que es van prenent a casa nostra podem assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) que hem començat a fer servir durant el confinament han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació. Les persones malaltes i les no malaltes han de tractar de manera diferent aquests residus. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població i particularment als treballadors dels serveis de neteja i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.

Ara més que mai serà important corresponsabilitzar a la ciutadania apel·lant al civisme i l’empatia cap al col·lectiu d’escombriaires que no s’han de veure exposats als riscos derivats dels nous residus sanitaris.

Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació): Aquestes setmanes estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la Covid-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Sovint, el que llegim a un mitjà o el que ens expliquen els nostres amics i familiars no és el mateix que sentim o llegim a altres llocs.

Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars adaptats als diferents perfils de població.

Plans de contingència per a una potencial segona onada: No cal perdre de vista que una segona onada de contagis abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. De la mateixa manera, es poden produir rebrots focalitzats de l’epidèmia. En qualsevol dels dos casos cal estar preparats per a una resposta ràpida que mitigui l’impacte i la potencial expansió d’aquests rebrots. Ja s’ha vist en l’origen d’aquesta pandèmia que la sensibilització de la ciutadania per tal d’aconseguir la seva implicació és essencial per a la contenció de la malaltia.

En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia en cas de rebrot o d’una segona onada.

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

D’altra banda, no cal perdre de vista la necessitat que tindran els municipis de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa: Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma l’ús del transport públic ha baixat significativament, però el més preocupant és que, dels antics usuaris del transport públic, un 20% afirmen que després del confinament preferiran fer servir el vehicle privat, i el mateix afirmen un 25% dels que abans ho feien caminant[1].

Val a dir que amb les dades anteriors, i arran del que ja ha anunciat el Govern i el que ja s’està veient en ciutats arreu del mon, cal deduir que una part d’aquest transvasament de mobilitat cap a mitjans privats pot produir-se cap a la mobilitat en bicicleta, la qual pot esdevenir un mitjà idoni per al desplaçament garantint les pautes de distanciament social.

Així doncs, caldrà fer esforços importants per evitar un repunt de la mobilitat en cotxe o moto i vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic i que la ciutadania busqui alternatives en la mobilitat activa no contaminant: caminar i anar en bicicleta.

Així mateix, ara més que mai, la ciutadania està veient com els nostres patrons de mobilitat incideixen en la qualitat de l’aire que respirem. Per això, les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.

Fer un ús racional dels plàstics: Fins que es va iniciar la pandèmia, una de les problemàtiques ambientals sobre les s’estava produint una més ràpida i intensa sensibilització de la població a nivell global, i sobre la que s’estaven registrant més avenços, era en la lluita contra l’ús indiscriminat i la contaminació per plàstics. Ara correm el risc de retrocedir bona part del que s’havia aconseguit.

Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús.

Aquest serà un dels reptes on caldrà una reflexió més profunda. Com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora a la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics?

Apostar pel consum responsable i sostenible: Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. El petit comerç no essencial està tancat i només resten oberts establiments de productes de primera necessitat. La ciutadania té recel de sortir de casa i bona part de les compres presencials han passat a fer-se online; això ha fet que la demanda de comerç electrònic hagi augmentat un 80% de mitjana[2]. Quan retornem a la normalitat, els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada, i que aquest pugui recuperar el terreny perdut enfront de les plataformes de comerç electrònic.

D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Quant a les oportunitats derivades de la crisi de la COVID-19, si comparem les ciutats d’ara amb les d’abans del confinament veiem com l’aire que respirem està més net que mai, com la natura recupera espais i protagonisme, com s’han creat xarxes de voluntariat per assistir a les persones més vulnerables, com hem après a fer més amb menys… i aquí sorgeix el gran debat: quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient. Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

La transició serà llarga i gradual i caldrà planificar en cada moment les millors accions comunicatives, de participació i de sensibilització segons les necessitats i el públic al qui es vol arribar.

En qualsevol cas, fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. Alguns dels motius més rellevants són:

  • L’empatia: la ciutadania es mostra més receptiva a rebre informació quan aquesta li transmet una persona com ella, un ciutadà més. La receptivitat en molts segments de població augmenta si no és un agent de l’ordre públic qui ho comunica.
  • Adaptació del discurs: cada persona té uns coneixements i unes conviccions prèvies a l’acció de sensibilització; detectar-los és clau per adaptar el discurs i generar un màxim impacte en l’interlocutor.
  • La formació com a clau de l’èxit: un bon informador ha de tenir diferents aptituds i coneixements (tècnics i relacionals) per interpel·lar a la ciutadania amb èxit. Tots els equips d’informadors d’Anthesis Lavola els formem en habilitats comunicatives i en l’episodi post-confinament serà especialment important la formació en la mediació de conflictes.
  • Sensibilitzar versus informar: l’acció informativa transmet un missatge de manera unidireccional, l’emissor pot adaptar el canal, el llenguatge o el format envers el receptor però no té en compte altres condicions de la persona a la qual ens dirigim. Per contra, en les accions de sensibilització l’atenció personalitzada esdevé determinant, el receptor i el seu context personal són el punt de partida de l’emissor per adaptar l’actitud comunicativa i exposar el missatge assegurant-ne la seva comprensió.
  • Un somriure: la primera impressió que suscita l’informador és molt important; una bona presència i una actitud positiva per trencar el gel del primer contacte amb el ciutadà i que aquest permeti la intervenció de l’informador en un ambient de confiança mútua.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

[Descarrega la presentació sobre campanyes de sensibilització per als nous reptes comunicatius dels municipis en l’època post COVID-19]

 


[1] Tercera oleada del Observatorio de Conductores del Real Automóvil Club de España.
[2] Revista InfoRetail

 

COMPARTEIX-HO