La crisi del COVID-19 com a oportunitat per repensar les nostres ciutats

“Les malalties configuren les ciutats. Alguns dels desenvolupaments més emblemàtics de la planificació i la gestió urbanes, com el Metropolitan Board of Works de Londres i els sistemes de sanejament a mitjan segle XIX, es van desenvolupar com a resposta a les crisis de salut pública com els brots de còlera” (Ian Klaus, Citylab).

La manera com sortirem d’aquesta crisi presenta, avui dia, un elevat grau d’incertesa degut al fet que dependrà de diverses variables psicològiques o sociològiques que sovint són difícils de preveure, però segur que canviaran la manera que tenim de pensar i fer les coses. Això és vàlid per a diversos camps, entre els quals hi ha l’urbanisme i la manera de dissenyar, gestionar i fer ús dels nostres espais urbans a partir d’ara.

És innegable que aquest període serveix per avivar el debat i les reflexions sobre la forma com hem dissenyat les nostres ciutats (tant a l’àmbit públic com als espais privats) i la influència directa en la nostra salut i benestar, tant en períodes d’estabilitat com en períodes de pandèmia com el que estem vivint.

Cal, per tant, aprofitar aquest moment de debat per intentar que les nostres ciutats i pobles siguin un element actiu en la manera com donem resposta a aquesta crisi, però també a moltes d’altres que probablement arribaran, tenint en compte el context d’emergència climàtica actual.

Aquesta resposta s’ha d’articular a curt termini, durant els propers mesos, perquè els espais urbans hauran d’adaptar-se als requeriments de distanciament social. Però també cal pensar en el mig i llarg termini i aprofundir en aquells elements que ja fa temps que es debaten i dels quals, la situació actual, n’ha evidenciat la rellevància a l’hora de crear ciutats més saludables i resilients.

A curt termini serà necessari portar a terme un procés d’adaptació dels nostres espais urbans i equipaments per garantir el ple ús de l’espai públic per part de la ciutadania, a la vegada que es garanteixen les mesures de distanciament necessàries aquests primers mesos. Diverses ciutats d’arreu del món estan portant a terme actuacions en aquest sentit, com poden ser destinar espai de calçada per a vehicles per ampliar i garantir les condicions de comoditat i seguretat de les xarxes de mobilitat activa (vianants, bicicletes i altres sistemes de mobilitat personal) o ampliar els perímetres dels parcs públics.

També s’ha començat a analitzar el descens important que pot haver en la utilització del transport públic, especialment en hora punta, derivat de la por de la ciutadania a les aglomeracions que es poden produir. Aquest fet pot repercutir, a nivell de desplaçaments urbans, en un canvi modal cap als modes actius, però, a nivell interurbà, pot suposar un augment dels desplaçaments en vehicle privat.

D’altra banda, aquests dies estan plens d’exemples i imatges de, com aquelles ciutats que generalment presenten elevats nivells de contaminació, tenen ara els millors nivells de qualitat de l’aire. Aquest és un element que (quina contradicció) té un benefici molt important en la salut de la ciutadania: un estudi estima que els dos mesos de reducció de la contaminació a la Xina probablement han salvat les vides de 4.000 nens menors de 5 anys i de 73.000 persones de més de 70 anys en aquest país, més que les morts reconegudes per COVID-19. A això, cal sumar estudis recents que correlacionen majors nivells de mortalitat per COVID-19 en aquelles zones on prèviament existien problemes de contaminació.

Cal, per tant, establir estratègies de potenciació de la mobilitat de baixes o nul·les emissions com a pilar bàsic de la mobilitat urbana després de la pandèmia del COVID-19, tal com ja s’està plantejant en diversos països, i estratègies per adaptar el transport públic a les necessitats de seguretat que seran necessàries aquestes properes setmanes.

Per començar, però, és necessari també pensar a curt termini i des d’Anthesis Lavola hem portat a terme un procés de reflexió sobre quins tipus de mesures es podrien preveure durant les següents setmanes.

A nivell d’espai urbà es podrien aplicar mesures com:

  • Destinar carrils de circulació viària a la mobilitat activa, de forma segregada, per implantar una xarxa que connecti la totalitat dels àmbits urbans.
  • Preveure vies provisionals d’accés en bicicleta a zones industrials i centres generadors de mobilitat situats a distàncies entre 10 i 15 km de zones urbanes.
  • Establir un únic sentit de circulació a les voreres (una vorera per cada sentit) per evitar els creuaments entre vianants.
  • Reservar i senyalitzar espais per a l’espera al voltant d’establiments comercials, equipaments o parades de transport públic.
  • Ampliar els perímetres dels parcs i jardins i preveure zones de joc i trobada provisionals a l’espai viari per minimitzar les necessitats de desplaçament.
  • Articular SuperIlles provisionals en zones amb carrers de poca amplada.

A nivell de transport públic, es podrien contemplar mesures com:

  • Incrementar els serveis de neteja i garantir la disponibilitat de sistemes de protecció personal i higiene per a les persones usuàries.
  • Ordenar el moviment de les persones usuàries per a minimitzar els creuaments i les aglomeracions.
  • Incentivar la implantació d’horaris esglaonats a l’inici dels horaris laborals i de serveis per tal de minimitzar els moments de congestió.
  • Adaptar l’oferta als pics de demanda per minimitzar les aglomeracions en hora punta.
  • Potenciar la senyalització sobre consells i criteris per a les persones usuàries.
  • En certs recorreguts i serveis, implantar sistemes de reserva prèvia per tal de garantir una adequada ocupació dels vehicles.

Les crisis poden ser moments per cercar oportunitats, per tant és necessari plantejar l’actual escenari com un període on desenvolupar mesures de resposta a una necessitat concreta, però també com un banc de proves per analitzar mesures que poden tenir vocació estructural i que poden ser part de la solució del canvi necessari que les poblacions han de portar a terme per donar resposta a l’emergència climàtica i a la necessitat de construir ciutats saludables.

Article escrit per Nacho Guilera, Responsable de Ciutat i Territori a partir de les aportacions de l’equip de Ciutat i Territori.
COMPARTEIX-HO