Plans de mobilitat als centres de treball per combatre el canvi climàtic

Article de Xevi Codinaresponsable de Projectes de Mobilitat

A Euskadi, qualsevol dia feiner es realitzen aproximadament 6,7 milions de desplaçaments en vehicles, dels quals més de 2 milions estan relacionats amb la necessitat d’anar al lloc de treball. D’aquests, al voltant d’un 62% es fan en vehicle privat motoritzat, encara que en molts polígons industrials aquest percentatge arriba al 90%. La ineficiència d’aquests desplaçaments és molt alta, ja que en gairebé 9 de cada 10 vehicles hi ha un sol ocupant.

Les conseqüències d’aquestes dades són problemes de congestió i intensitat de trànsit que deriven, entre d’altres, en importants incidències sobre la qualitat de l’aire i una important petjada de carboni associada. Si tenim en compte que a Euskadi el sector del transport representa el 32% de les emissions de carboni, i que en un 96% estan associades directament al transport per carretera, és urgent actuar per pal·liar aquesta font de contaminació. Segons les estadístiques consultades, el 40% d’aquestes emissions les genera el transport de mercaderies, mentre que el 60% tenen el seu origen en els desplaçaments de turismes.

Les emissions del transport, tasca pendent

Euskadi es va marcar com a objectiu reduir les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un 40% per a l’any 2030. Avui dia, ja s’han aconseguit disminuir en un 26% respecte a l’any de referència, 2005. Entre 1995 i 2016 les emissions de CO2 es van reduir un 18%, encara que l’economia basca va créixer un 65%.

Però no en tots els àmbits aquest avanç ha estat igual. De fet, el sector del transport és una excepció dins d’aquesta tendència general, ja que les emissions produïdes per vehicles s’han incrementat gairebé un 19% des de 2014. De fet, si comparem les emissions associades al transport amb les registrades el 1990 ens trobem amb que aquestes pràcticament s’han duplicat, amb majors increments en les emissions de turismes.

Plans de mobilitat

Cal dur a terme accions per reduir l’impacte ambiental dels desplaçaments de vehicles. Per això, són imprescindibles tant la millora de les xarxes i serveis de transport públic i no motoritzat, com la incentivació des de les empreses i centres de treball de polítiques per a la millora de la mobilitat dels seus treballadors i treballadores.

En relació amb aquest segon aspecte, l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic del País Basc, fixa la necessitat de comptar amb un pla de mobilitat en tots els centres de treball en els quals treballin més de 100 persones per torn, incloent tant la contractació directa com a autònoms o empreses subcontractades.

Per impulsar aquest tipus de plans resulta imprescindible tenir un coneixement precís i detallat dels desplaçaments que es realitzen habitualment, i per aquest motiu resulta clau la participació del conjunt de treballadors i treballadores. D’aquesta manera, es poden conèixer les pautes de mobilitat i les seves causes.

Després d’haver realitzat aquesta anàlisi, i tenint en compte les xarxes de serveis existents en el seu entorn, és possible preveure un conjunt d’actuacions orientades a:

  • Foment de l’accés no motoritzat al centre de treball: previsió d’infraestructures necessàries (aparcaments per a bicicletes i altres elements de mobilitat personal, dutxes, taquilles …), incentius de tipus econòmic o elements informatius.
  • Afavorir l’accés en transport col·lectiu: incentiu amb bonificació de títols de transport, localització dels centres de treball en punts ben connectats.
  • Incrementar l’eficiència dels desplaçaments en vehicle privat: en cas que no sigui possible apostar per altres mitjans de transport serà necessari preveure elements que millorin l’eficiència dels desplaçaments, com el foment del cotxe compartit, promoure l’ús de vehicles elèctrics o eficients des del punt de vista ambiental o regular l’aparcament per afavorir les iniciatives d’eficiència.
  • Reduir l’impacte ambiental dels vehicles de les empreses: renovar les flotes de les empreses apostant per vehicles que generin menys emissions.
  • Minimització de les necessitats de desplaçaments: foment del teletreball i els horaris flexibles, facilitació de reunions per mitjans telemàtics, aposta per la conciliació de la vida familiar i laboral.
  • Foment de la comunicació i sensibilització: ús dels canals interns de l’empresa per informar i sensibilitzar respecte a l’impacte que la mobilitat en vehicle privat té sobre els entorns urbans.

Aquestes mesures, que poden ser estandarditzades a qualsevol tipus d’organització, han de ser necessàriament complementades amb altres mesures innovadores i adaptades a la realitat específica de cada centre de treball.

Exemples pràctics

Cal impulsar la sinergia i col·laboració entre els agents públics i els centres de treball per a optimitzar i coordinar les polítiques i actuacions que permetin el canvi progressiu en les pautes de mobilitat laboral i repercutir en una millora ambiental de tot el sistema i com a instrument clau en la mitigació del canvi climàtic i la reducció de les petjades de carboni corporatives.

Durant els últims 12 anys Lavola, part del Grup Anthesis i membre d’ACLIMA, ha realitzat més de 30 plans de mobilitat d’empreses, que incideixen en la mobilitat de més de 40.000 treballadors i al voltant d’1 milió de visitants anuals. Algunes de les referències són els plans de mobilitat dels treballadors de SEAT, Euskotren, la Diputació de Barcelona, o la Universitat de Vic, per posar alguns exemples.

*Article publicat originalment al blog d’Aclima el 12 de setembre del 2019.

COMPARTEIX-HO