Entrevista a Miki Rubio. “El canvi climàtic s’ha de veure com un repte i no com un problema”

Miki Rubio és l’actual Director de Desenvolupament de Lavola i ha sigut anteriorment Responsable de Canvi Climàtic. Porta 14 anys a l’empresa i ha vist com ha canviat la percepció del canvi climàtic durant tot aquest temps. Parlem amb ell perquè ens expliqui què passa amb el canvi climàtic, quins impactes té i què s’hi pot fer.

 

El canvi climàtic és una realitat i cada dia més estudis ho confirmen. Quins són els principals impactes que podem esperar?

Depèn de l’àrea geogràfica on estiguem. Perquè en funció de quin escenari i punt del planeta on ens fixem, hi haurà unes conseqüències o unes altres. Així, si tenim en compte la temperatura, que és l’impacte que la gent té més present, aquesta pot incrementar-se entre 1,5 i 4 ºC a final del segle XXI, d’acord als anàlisis del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Per això, la importància de l’acord de París perquè no s’arribi a un increment de la temperatura global a menys de 2ºC, tot i que actualment els esforços estan centrats a no superar els 1,5ºC.

Les investigacions del IPCC pronostiquen que escalfar el planeta en més de 2 ºC no només provocarà esdeveniments climàtics extrems, com inundacions, incendis forestals, esllavissades de terra i huracans, sinó que també causarà canvis catastròfics en el nivell del mar, el que provocarà la pèrdua de ecosistemes i la migració massiva. A mesura que augmenten les temperatures, s’eleva el nivell del mar, afectant directament a les zones costaneres.

Acotant una mica l’abast geogràfic, potser a la zona mediterrània l’efecte no serà tant important perquè es tracta d’un mar tancat, però algunes illes de l’Oceà Pacífic potser desapareixeran per culpa d’aquesta pujada.

Tot i això, hi haurà zones que es podran veure afavorides. Per exemple, la zona del nord del Mediterrani o centre Europa, amb països com Croàcia, República Txeca o Àustria, vegin un increment del turisme perquè les temperatures seran millors.

Per aquest motiu és important tenir clar que ens hem d’adaptar al canvi climàtic siguin quins siguin els impactes, perquè és una realitat que ja tenim avui dia i hem de conviure amb ell.

 

Els últims informes mostren que les temperatures pujaran i hi haurà més sequeres i pluges torrencials a Catalunya. Com afectarà al territori?

L’augment de temperatura pot afectar a sectors com la vinya o les estacions d’esquí. En el primer podrà afectar a la qualitat del vi i el raïm o podrà canviar l’època de veremar, mentre que en el segon farà pujar la cota de neu i segurament escurçarà el període de nevades a l’hivern.

En relació a la sequera, podrà provocar un augment dels incendis i una disminució en la producció agrícola en funció del cultiu que es vulgui plantar. Mentre que l’augment de pluges torrencials implicarà una tasca important de replanificació de la trama urbana per minimitzar els riscs al voltant de les rieres i les zones susceptibles de ser inundades com en els darrers episodis viscuts en ciutats i pobles de la costa catalana.

Un altre possible impacte és l’augment del nivell del mar. Tot i ser segurament menor que en altres llocs, podria inundar els passejos marítims de les poblacions costaneres, així com el Delta de l’Ebre, afectant tota la producció d’arròs i les persones que viuen d’aquest cultiu.

Des de Lavola hem treballat amb l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic realitzant un estudi sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya i definint un sistema d’indicadors per tal de conèixer quin és el grau de resiliència de cada territori. Tot i que és més aviat orientatiu, pot servir per ajudar als municipis a fer front el canvi climàtic en el marc de focalitzar els Plans d’acció per a l’Energia i Clima. Tots estan desenvolupant aquests plans dins de la iniciativa internacional del Pacte d’Alcaldes, per tal de disposar un full de ruta pràctic per evitar impactes i conseqüències com les mencionades a sobre.

Els humans som els causants d’aquest fenomen. Què podem fer per actuar contra el canvi climàtic?

Depèn de la perspectiva les accions que podem fer seran diferents. Des del punt de vista ciutadà podem actuar en el nostre dia a dia: podem ajudar amb la recollida selectiva, que la majoria de municipis estan fomentant. Gràcies a això els residus poden tenir un altre ús i es reaprofiten en comptes d’anar als abocadors, de manera que s’evita l’emissió de gasos d’efecte hivernacle  a l’atmosfera. A la vegada, es fomenta l’economia circular i es redueixen els impactes associats al transport i tractament.

La mobilitat és un punt de generació d’emissions molt important i on també podem actuar: per exemple, viatjant amb transport públic, tot i que sabem que a vegades no hi ha més remei que agafar el vehicle privat. En aquests casos, el vehicle elèctric o sense emissions és una opció que està revolucionant el sector: cada cop hi ha més unitats a les nostres carreteres. I encara es pot reduir més l’impacte si l’electricitat usada per a la recàrrega és d’origen renovable.

Per altra banda, amb l’aprovació del nou Reial Decret Llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, s’obre una gran porta perquè es democratitzi l’ús de l’energia solar fotovoltaica com a motor per generar energia elèctrica 100% renovable a la majoria de llars. Això es podrà aconseguir amb la implantació d’instal·lació fotovoltaiques d’autoconsum individuals o compartides, afavorint la creació de microxarxes de distribució.

Des del punt de vista de les empreses i les indústries, s’ha de tenir en compte que sempre busquen la forma d’optimitzar recursos i això sol passar per consumir menys, disminuint el seu impacte. Al mateix temps, la pressió del consumidor final sobre aquestes perquè actuïn amb responsabilitat també és un aspecte que en el darrers anys ha incrementat.

Això es veu clarament amb l’aposta del sector privat per polítiques i iniciatives de foment de la responsabilitat social corporativa: promocionar la vessant més sostenible de les activitats empresarials permet construir una societat més sostenible. D’aquesta manera, acaba arribant al consumidor, que veu la implicació de cada empresa per minimitzar el seu impacte ambiental i en aquest cas l’esforç per minimitzar la seva contribució al canvi climàtic.

 

La consciència d’aquest problema cada cop és més alta, com es mostra amb l’Acord de París o amb l’existència dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Què podem esperar de cara al futur?

Tots hem d’estar més implicats per lluitar contra el canvi climàtic i les noves generacions ja creixen i s’eduquen amb una forta sensibilitat ambiental. Per aquest motiu només es pot anar a millor, amb més gent implicada cada cop. Realment és difícil imaginar que es doni l’esquena al canvi climàtic i altres problemes ambientals. O ens impliquem tots o no hi serem.

Els acords internacionals firmats, com el de París, van en aquesta línia. La voluntat hi és i només falta posar-se d’acord i trobar la forma de plasmar els compromisos presos. En aquest sentit, iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per Nacions Unides mostren cap i com ha de treballar la societat i com es pot col·laborar a tots els nivells per aconseguir els diferents objectius plantejats, entre ells l’ODS 13 d’Acció pel Clima.

 

Actualment, Catalunya té una Llei Catalana contra el canvi climàtic i l’Ajuntament de Barcelona ha presentat el seu Pla Clima. És important que les administracions forcin canvis per lluitar el canvi climàtic? Què pot canviar?

Les administracions són el mirall de la societat i aquests passos mostren que són un motor de canvi que pot inspirar a la ciutadania: si el meu ajuntament ho fa, per què no hauria de fer-ho jo? Molts cops s’ha criticat a l’administració de ser poc activa i posar frens, però ara mateix no és així en aquest àmbit, dotant-se d’eines i recursos.

L’instrument fet per l’ajuntament de Barcelona, és una acció que adaptada a les característiques de cadascú y que han fet molts ajuntaments a Catalunya prèviament a través dels plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima (els anomenats PAESC). I gràcies a les entitats supramunicipals i als ajuts de la Unió Europea s’estan aconseguint els recursos per realitzar les accions descrites en aquests documents i assolir els objectius de mitigació i adaptació fixats per l’any 2030 a nivell de tots aquests municipis.

 

En els 14 anys que portes a Lavola, com ha canviat la percepció del canvi climàtic? I com ha evolucionat Lavola per fer-ne front?

Quan vaig començar, el canvi climàtic no estava al catàleg de Lavola i ara seria impensable que entre les nostres solucions no es tingués en compte el canvi climàtic. Vam començar a treballar temes de canvi climàtic l’any 2008, fa 10 anys, moment en què la Diputació de Barcelona va impulsar el pacte d’alcaldes a Catalunya. Llavors vam apostar per aquesta línia, assessorant a l’administració per crear els primers PAES.

Actualment assessorem a l’administració tant a nivell de municipis (siguin de Catalunya, de les Illes Canàries, de les Illes Balears o de la Comunitat de Madrid, per posar alguns exemples) com nacional (Colòmbia, Costa Rica o Sudán), donant resposta al compromisos voluntaris (NDC) adoptats als Acords de París que van firmar.

En relació al sector privat, els nostres serveis han evolucionat des de calcular la petjada de carboni d’una organització d’una manera molt manual i amb poques dades, a fer-ho a través d’un software online propi per garantir la gestió, traçabilitat i rigor dels resultats sortints, donat que els clients tenen activitats a tot el món.

Per altra banda, des de molt a l’inici hem treballat el concepte de la compensació d’emissions a través de la nostra marca pròpia Clean CO2. Ara comença a ser un concepte més estès i familiar entre les empreses, però abans la compra i venda de crèdits de carboni era molt estranya. A través de la nostra marca garantim que l’aportació econòmica feta pels nostres clients va a un projecte que ja està en funcionament i que realment redueix emissions, havent aconseguit fins a data d’avui compensar més de 200.000 tones de CO2 arreu del món.

Finalment, s’ha de destacar que el canvi climàtic cada vegada està més en el cor de negoci de les empreses, tenint com a exemple les estratègies de gestió de carboni o estudis de riscos i oportunitats de negoci que desenvolupem pels nostres clients per integrar-ho als seus models de negoci o per donar resposta als requeriments dels seus inversors. Això es fa a través d’índex de valoració com el CDP o Dow Jones Sustainability Index.

Totes les empreses, grans o petites, tenen en compte el canvi climàtic: sigui perquè ho demanen els inversors o perquè l’administració ho fomenta (com el programa d’acords voluntaris a Catalunya o el Registro Huella a nivell estatal). Així, tenim que l’administració i el sector privat treballen de la mà per fomentar un canvi i reduir l’impacte que causem.

 

 

Actualment Lavola assessora a empreses i administracions per minimitzar el seu paper en el canvi climàtic. Quines mesures se’ls hi proposen?

A nivell privat proposem mesures que van des de la revisió del consum elèctric fins a la revisió de la cadena de subministrament, passant pel càlcul de la petjada de carboni i el foment de l’economia circular.

Posant com a exemple la cadena de subministrament, existeix el programa Lean&Green, que valora l’impacte sobre el canvi climàtic de l’activitat logística de qualsevol activitat econòmic. A Lavola som assessors oficials del programa, que a Espanya gestiona AECOC, i analitzem l’impacte de la cadena dels nostres clients i els ajudem a definir accions per aconseguir assolir el compromís de reducció del 20 % de les emissions actuals.

A nivell públic analitzem l’impacte que causa el municipi, tant a nivell de serveis municipals com de la pròpia ciutadania. Molts cops es tracta d’accions relacionades amb la mobilitat, però també s’ajuda en temes de prevenció i reciclatge de residus, d’ús d’una energia més neta o de millora de l’eficiència energètica a la construcció d’edificis.

 

Creus que les empreses estan més conscienciades? Arribarà el moment en què la sostenibilitat i la conscienciació ambiental estiguin al nucli del funcionament de les empreses?

Diria que sí i des de Lavola creiem en això, per això ho potenciem. La majoria d’empreses ja tenen la sostenibilitat com a línia estratègica, encara que no totes la tenen com a eix central.

En aquest sentit, del recent acord de col·laboració amb l’empresa Minka-Dev, disposem d’un nou servei per estructurar negocis sostenibles i crear connexions de mercat que fomentin la creació de noves activitats o línies de negoci tant aquí com en altres països. D’aquesta manera ajudem als nostres clients a identificar noves oportunitats de negoci i crear nous models de negoci sostenibles, a través d’un servei de consultoria o via un market place que tenim i on posem en contacte a entitats que ofereixen oportunitats de negoci i entitats potencials per desenvolupar-los.

La sostenibilitat comença a ser un element clau: qui no la té, difícilment lidera o es diferencia en el seu sector. De fet, fruït del nostre nou servei, ja hi ha qui neix amb la sostenibilitat al seu eix.

 

Pots fer una predicció de com serà la societat vers el canvi climàtic en el futur?

La societat que tinguem dependrà molt del punt geogràfic on estem. Pels països més desenvolupats, com el nostre, el canvi climàtic és un problema, però si ens adaptem, tenim opcions de prosperar. D’aquesta manera l’hem de plantejar com un repte, ja que sabem que hi és, que hi serà i que hi hem de conviure.

Però per a qui parteixi de situacions més desfavorables, el canvi climàtic té un altre significat. Es parla que hi haurà refugiats i desplaçats climàtics (paraules abans reservades quan hi havia guerres). De fet, moltes situacions bèl·liques tenen lloc perquè falten recursos (què passarà quan no hi hagi aigua o no tinguem accés a un recurs com la terra cultivable?). Per aquest motiu la gent es mourà, anirà buscant els recursos que necessiten.

Tot i això, crec que la societat estarà preparada per fer front al canvi climàtic i buscarà les maneres de veure’l com un repte i no com un problema.

Comparteix-ho