L’impacte de la mobilitat laboral i el paper dels plans de desplaçament d’empresa

 

Article de Nacho Guilera, responsable de Ciutat i Territori i Xevi Codina, responsable de Projectes de Mobilitat

 

Els desplaçaments que es fan diàriament per anar i tornar de la feina o el lloc d’estudi tenen un impacte notable en el nostre dia a dia. En aquest article mostrem quin és aquest impacte i què s’està fent per minimitzar-lo.

A l’àmbit del Sistema Tarifari Integrat de Barcelona es produeixen en dia feiner al voltant de 16 milions de desplaçaments. D’aquests uns 3,3 milions (un 20,8%) són desplaçaments ocupacionals (per anar a la feina o al lloc d’estudi), als quals cal afegir un 15% més, aproximadament, que corresponen a desplaçaments directes de retorn a casa des de la feina o el lloc d’estudi. Estem parlant, doncs, que cada dia es generen a l’entorn metropolità uns 5,7 milions de desplaçaments motivats per la necessitat d’anar a la feina o al lloc d’estudi. [1]

Cal tenir en compte, a més, que aquests desplaçaments es concentren en unes hores puntuals del dia, fet que té una incidència rellevant en les pautes d’utilització de les xarxes de transport, tant públiques com privades. De tots ells, al voltant d’un 50% es fan en vehicle privat motoritzat, amb un elevat grau d’ineficiència, perquè en quasi 9 de cada 10 vehicles hi ha un sol ocupant. Aquest fet implica, en certs punts, problemes de congestió i intensitat de trànsit que deriven, entre d’altres, en importants incidències sobre la qualitat de l’aire i, en conseqüència, sobre la salut de les persones.

Cada dia es generen a l’entorn metropolità uns 5,7 milions de desplaçaments motivats per la necessitat d’anar a la feina o al lloc d’estudi.

Actuar en la millora de les pautes de mobilitat en aquests desplaçaments esdevé, sens dubte, un element cabdal per a la millora ambiental dels nostres entorns urbans i la nostra qualitat de l’aire. Aquesta millora s’ha de basar en dos grans pilars bàsics: la millora de les xarxes i serveis de transport públic i no motoritzat i en la incentivació, des de les empreses i centres de treball i estudi, de polítiques per a la millora de la mobilitat dels seus treballadors i treballadores.

A nivell de xarxes públiques, a la necessària millora dels serveis i infraestructures, cal afegir la necessitat de tenir en compte altres elements rellevants per una millor planificació i gestió de la mobilitat:

  • Importància d’entendre la mobilitat com un servei (Mobility as a Service – MaaS), fet pel qual esdevenen clau elements com la facilitació de la intermodalitat entre diversos models de transport (tant públics com personals).
  • Apostar per la comoditat i eficiència dels desplaçaments per competir en termes d’eficiència i temps amb el vehicle privat. A banda de millores en els serveis (freqüència, puntualitat, etc), cal tenir en compte altres elements vinculats a la comoditat del desplaçament (informació en línia, senyalització, connectivitat digital, etc).
  • Incidir en elements que suposen un avantatge competitiu del vehicle privat respecte als modes públics, com l’aparcament en destí.

Pel que fa al segon pilar, les empreses o centres de treball o estudi tenen un paper destacat per a incidir en les pautes de mobilitat dels seus treballadors/es i visitants. En aquest sentit resulta rellevant incentivar la realització de Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE d’ara endavant). Aquest document, obligatori en alguns casos, té com a objectiu una racionalització dels desplaçaments de treballadors/es per tal de disminuir la utilització del vehicle privat, fent èmfasi, per tant, en la millora ambiental d’aquests moviments.

En quasi 9 de cada 10 vehicles hi ha un sol ocupant.

Els PDE parteixen d’una acurada anàlisi de la mobilitat existent, pel qual resulta clau la participació del conjunt de treballadors/es. Gràcies a això es coneixen les seves pautes de mobilitat i s’identifiquen altres elements més subjectius que motiven aquestes pautes. Amb aquesta diagnosi, i tenint en compte les xarxes  serveis existents al seu entorn, és possible preveure un seguit d’actuacions que permetran una millora de la mobilitat dels treballadors/es.

  • Minimització de les necessitats de desplaçaments: foment del teletreball i els horaris flexibles, incentivar i facilitar les reunions per mitjans telemàtics, apostar per la conciliació de la vida familiar i laboral.
  • Foment de l’accés no motoritzat al centre de treball: previsió d’infraestructures necessàries (aparcaments per bicicletes i altres elements de mobilitat personal, dutxes, taquilles…), incentius de tipus econòmic o elements informatius.
  • Afavorir l’accés en transport col·lectiu: incentivació amb bonificació de títols de transport, localització dels centres de treball en punts ben connectats.
  • Incrementar l’eficiència dels desplaçaments en vehicle privat: en cas que no sigui possible apostar per altres modes de transport caldrà preveure elements que millorin l’eficiència dels desplaçaments en vehicle privat, tals com el foment del cotxe compartit, promoure la utilització de vehicles elèctrics o eficients des del punt de vista ambiental o regular l’aparcament per afavorir les iniciatives d’eficiència.
  • Ambientalitzar les flotes pròpies, apostant per vehicles amb baix impacte ambiental.
  • Foment de la comunicació i sensibilització: utilització dels canals interns de l’empresa per informar i sensibilitzar respecte a l’impacte que la mobilitat en vehicle privat té sobre els entorns urbans.

Aquestes mesures, que poden ser estandarditzables a qualsevol tipus d’organització, han de ser necessàriament complementades amb altres mesures innovadores i adaptades a la realitat de cada centre de treball. En aquest sentit, la imaginació i la innovació en aquest camp esdevé un element que pot ser incentivat i potenciat des de l’administració pública, a partir de la previsió d’elements de foment a la realització i implementació d’aquests plans.

La millora de les pautes de mobilitat esdevé un element cabdal per a la millora ambiental dels nostres entorns urbans i la nostra qualitat de l’aire.

Actuar, per tant, sobre els desplaçaments que la ciutadania fa diàriament per accedir al seu lloc de treball o estudi té una rellevància molt elevada per a la millora de la mobilitat en el nostre entorn urbà. Aquesta millora ha de partir de les necessitats dels treballadors i treballadores i aconseguir que els desplaçaments més eficients des del punt de vista ambiental siguin, a la vegada, els més competitius i eficients possible, apostant per la seva comoditat i la seva fiabilitat.

El treball compartit i col·laboratiu entre els agents públics i els centres de treball esdevé un element a potenciar per tal de millorar i coordinar les polítiques i actuacions que han de permetre aquest canvi progressiu en les pautes de mobilitat laboral i repercutir en una millora ambiental de tot el sistema i, en darrer terme, en la millora de les condicions ambientals i de salut de la ciutadania.

[1] Dades provinents de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner, EMEF 2016)

Comparteix-ho