A Davos no es va parlar de biodiversitat

Article de Pere Pous, president de Lavola, i Sergi Vila, tècnic de Serveis de comunicació.

A finals del gener passat va tenir lloc, a la ciutat de Davos, el Fòrum Econòmic Mundial, un dels esdeveniments internacionals més importants a nivell polític i econòmic. Degut a la seva importància, en aquest esdeveniment es reuneixen persones amb una gran capacitat d’influència pel futur de la humanitat: grans líders polítics i empresarials, així com personalitats destacades en diferents àmbits (música, cinema, drets civils).

Tenint en compte l’interès que genera un esdeveniment com aquest, vam voler seguir algunes de les 160 sessions que es van retransmetre en directe, de les més de 400 que va haver-hi sobre molts temes diferents i que van reunir al voltant de 3.000 participants de més de 100 països.

Però, sorprenentment, d’aquestes 160, només 8 van estar relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat: dues sobre el canvi climàtic, quatre sobre energia, una sobre recursos naturals i una sobre elefants. A més, es va organitzar una iniciativa relacionada amb aquests temes, principalment per tractar canvis ambientals, desenvolupament rural i salut dels oceans. Però cap de les sessions ni la iniciativa van parlar de la biodiversitat en sí mateixa, quan som el que som i podem fer el que podem fer gràcies a la natura.

En aquest sentit, una de les entitats de conservació de la natura més importants del món va ser-hi present per mostrar la importància de la biodiversitat pel futur del planeta: la World Wildlife Fund (WWF), de la mà del seu director general, Marco Lambertini. Tot i la importància de la WWF, vam trobar a faltar més personalitats destacades relacionades amb aquest àmbit. Més concretament, vam trobar a faltar persones sàvies implicades i amb una visió global del paper de la natura per a la humanitat.

On eren les persones sàvies?

Analitzant algunes de les personalitats que podrien haver estat presents al Fòrum, vam caure en les figures d’Edward O. Wilson, una persona a la que sempre hem admirat, i de Narcís Prat, deixeble de Ramon Margalef en l’estudi i la divulgació de l’ecologia a casa nostra.

E. O. Wilson és catedràtic emèrit de la Universitat de Harvard, Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Ecologia i Biologia de la Conservació 2010 i autor del llibre Half Earth, entre d’altres. També és un gran entomòleg i el pare de la sociobiologia, camp científic que estudia el comportament social com a resultat de l’evolució.

     Foto cortesia del Harvard University Museum of Comparative Zoology

La seva recerca s’ha centrat principalment en l’estudi de les formigues i les seves societats, mostrant que poden ser tan complexes com la societat humana. A més, es tracta d’animals amb una gran importància en la biodiversitat del planeta, tan per la seva funció com per la seva biomassa: s’estima que, si poséssim en el plat d’una balança a les formigues i a l’altre a tots els humans, aquesta podria quedar equilibrada. Poca broma!

Wilson, a part de ser un bon i gran científic, també és una persona molt reconeguda dins del món de la conservació de la biodiversitat i amb un compromís clar amb la societat. Darrerament ha proposat una idea molt suggerent que ha descrit en el seu llibre Half Earth: protegint la meitat de la terra i l’aigua del planeta, sobreviurien el 80% de les espècies existents i la humanitat podria assegurar el seu futur, brillant i ambiciós. Una idea que hauria de culminar en un nou gran pacte, del tipus de l’Acord de París pel clima.

Narcís Prat, per la seva banda, és catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Barcelona, director del grup d’investigació Freshwater Ecology and Management (FEM) i fundador de Fundación Nueva Cultura del Agua.

   Foto de la Universitat de Barcelona

La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de l’aigua dolça a través de l’ús d’invertebrats com a indicadors de bona qualitat ambiental. Alguns d’ells, com les larves dels tricòpters, mostren l’habilitat d’aprofitar de manera adequada tot allò que tenen al voltant (pedres, trossos de plantes, etc) per fer-se la casa i protegir-se dels depredadors, motiu pel qual se les anomena cuques de capsa.

Narcís Prat també és un científic compromès. En el seu cas amb la lluita per l’aigua i per una bona gestió d’aquest recurs. Va ser l’impulsor de la distribució de difusors per les aixetes que va dur a terme l’Agència Catalana de l’Aigua fa uns anys, en un període de sequera important que va haver-hi a Catalunya, semblant al que hi ha actualment. Aquesta acció va permetre un estalvi d’un 21 % en el consum d’aigua, del qual entre un 5 % i un 6 % encara es manté.

Una espècie decidint el futur del planeta

Precisament, l’aigua va ser un dels temes principals que es va tractar a Davos, amb un paper important de la WWF. El problema de l’aigua és un dels que més preocupa actualment a moltes àrees del planeta, de manera que és un tema recurrent al Fòrum Econòmic Mundial. A les sessions dedicades a aquest tema, es van buscar maneres de millorar el seu ús i assegurar que tothom pugui accedir a aquest recurs tant important.

Tot i això, no deixa de ser curiós que els humans ens referim només a nosaltres mateixos al parlar del futur del planeta, quan depenem de totes les altres espècies existents (uns 10 milions segons els càlculs realitzats i tan sols 2 milions descrites). Sense elles, els hàbitats podrien arribar a desaparèixer, i, sense hàbitats, nosaltres no podríem sobreviure, perquè SOM NATURA.

Com mostra la tasca realitzada per Edward O. Wilson i Narcís Prat, l’estudi i el coneixement de les diferents espècies permet entendre com es pot aprofitar l’entorn de manera sostenible, així com la importància de la interacció entre totes elles per a un món saludable.

Per aquest motiu, s’han de tenir en compte totes les espècies i és tant important que, en esdeveniments com el Fòrum Econòmic Mundial, es comenci a parlar de la biodiversitat com un factor necessari per assegurar el futur del planeta, que serà sostenible o no serà. Esperem que en properes edicions es faci escoltar la seva veu.