L’exposició ha estat formada per 102 peces de les quals destaquen, com a nucli central, les 19 estampes japoneses, dels segles XVII, XVIII i XIX, que formaven part de la col·lecció de Picasso. La mostra, de 630m2, s’ha dividit en 5 àmbits temàtics i un espai de consulta i n’ha destacat la part introductòria composta per una gran obra d’estampes desplegables de 8 metres de llargada.
Els criteris expositius han vingut marcats per la pròpia naturalesa de les obres, per la seva fragilitat i les seves dimensions reduïdes. Per tal de recollir-les, s’ha intentat reduir l’abast visual mitjançant la fragmentació de les sales i la il·luminació focalitzada en les obres exposades. El recorregut a través d’àmbits acotats, però entrellaçats entre si, ha permès anar descobrint de manera subtil i sensual les imatges secretes que pengen dels murs.
En la tria de material emprats en aquesta mostra s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat. Per exemple, les teles han estat de teixit trenat de paper, moltes d’elles han estat impreses, d’altres han folrat les vitrines; els bastidors de fusta autòctona han estat tenyits a l’aigua i la pintura que s’ha utilitzat també; la il·luminació de les vitrines i del pati exterior ha estat amb leds. Cal destacar també l’absència de materials laminats.
